|
Calendari: Festes d'Hivern > La Quaresma > Imatgeria popular
|
|
Noms i representacions de la Quaresma La imatgeria popular de la Quaresma
Tot el país, Dimecres de Cendra-Pasqua
![](http://www.festes.org/imatges/25_vellaquaresma.jpg) Amb el bacallà a punt
![](http://www.festes.org/imatges/25_quaresma1.gif) Retallada en paper (Col. Amades)
![](http://www.festes.org/imatges/25_ilustraquaresma.jpg) Estampa del segle XIX (Col. Amades)
![](http://www.festes.org/imatges/25_quaresmafestes2.jpg) Quaresma d'arengades
![](http://www.festes.org/imatges/25_quaresmafestes.jpg) La Sarraïna (Col. Amades)
![](http://www.festes.org/imatges/25_quaresma.jpg) En paper retallat (Col. Amades)
![](http://www.festes.org/imatges/25_sajaiaserrada.gif) Figures de sa Jaia Serrada (Col. Arxiuduc Lluis Salvador)
![](http://www.festes.org/imatges/25_quaresmajoanbrossa.jpg) La Quaresma segons Joan Brossa
|
| La tradició popular ha representat i anomenat de diverses maneres al període d’abstinència i de privacions de 40 dies de durada que segueix al Carnaval i que és immediatament anterior a les festes de Setmana Santa i Pasqua. La Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria i art populars.
Una figura femenina amb set cames
En moltes indrets, i especialment en aquelles llars on hi ha infants, la Quaresma es representa amb un ninot de paper amb la figura d’una dona amb els braços estesos, les faldilles bombades i set cames, una per cada setmana de les que dura la Quaresma.
Aquesta figura retallada en paper, que també es fa en moltes escoles, s’acostuma a penjar en algun indret visible de la casa i adopta tantes formes com permeti la imaginació de cadascú.
En la majoria de casos, aquestes figures fetes amb paper representen la Quaresma com una dona vella d’aspecte desagradable, xaruga i arrugada.
Aquesta imatge de la Vella Quaresma és comuna també a Itàlia, França i Suïssa i en algunes terres de cultura germànica.
Calendari casolà i reclam publicitari
La figura de la Quaresma, representada així, té una doble utilitat pràctica: per una banda, la seva presència ens recorda que estem en període de dejuni i privacions i per l’altra, és un calendari casolà, fàcil d’entendre per als més petits, que permet contar, de forma divertida – cada setmana que passa se li arrenca una cama- les setmanes que queden per Pasqua. Antigament aquesta figura es llançava al foc el diumenge de Pasqua.
En d’altres indrets, la Quaresma es representava penjant set arengades a la cuina (Camp de Tarragona) o bé mitjançant neules de les que havien sobrat de Nadal, una pràctica encara viva en moltes poblacions de Mallorca.
A partir del segle XIX es popularitza una representació nova de la Quaresma a través d’una estampa que les peixateres penjaven a les seves botigues. Es tracta d’una dona -en alguns casos bonica, però en d’altres vella i desagradable- que en una mà sosté un bacallà i en l’altra una cistella amb arengades i verdura, menjars propis del temps quaresmal. Aquesta figura, recordava als que passaven que era època de privacions i abstinència de carn i que per tant, era un immillorable moment per comprar peix i sobretot, bacallà.
Aquesta estampa funciona doncs com a un reclam publicitari, una espècie de tècnica de màrqueting popular que utilitzen certes botigues per a vendre més.
Noms i costums associats a la Quaresma
A més a més del nom « Quaresma », a Barcelona se l’anomena «Bacallanera», al Pla de Bages «La Sarraïna» i al Roselló «La Patorra».
A Menorca la vella s’anomena popularment «s’Àvia Corema» i en algunes cases esdevenen autèntiques obres d’art popular, fetes amb cartró i vestides amb robes generalment d’indiana. A Mallorca se’n fa una representació semblant, anomenada «sa jaia Corema» un dibuix d’una dona major amb set peus que es penja dins la cuina i a qui cada setmana se li talla un peu.
Antigament, quan era el quart diumenge, també es tallava la figura de dalt a baix, com a senyal d’entrada a la segona meitat del període quaresmal, un costum que donà el nom de «sa Jaia Serrada» a la figura.
Aquesta tradició mallorquina s’ha convertit a Porreres en una festa popular, anomenada "Mascarada d’es Jai Carnal i sa Jaia Corema" i recuperada als anys 80. La festa es celebra el quart diumenge de Quaresma i consisteix en un judici públic en què dos ninots de palla són acusats i ajusticiats pel seu mal comportament, en el marc d’una celebració que acaba amb coca i vi per a tothom.
Un costum amb el mateix nom perviu a Catalunya (sobretot al Vallès, Montseny i Plana de Vic) el quart dimecres de Quaresma, quan grups d’infants fan captes de diners a canvi de serrar la vella (la figura de la Quaresma) amb una serra, xerrac o grossa ganiveta.
Aquests costum és molt estès a Europa i sembla que significava la celebració de l’arribada a la meitat del període quaresmal.
Text: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
![](img/trans.gif) |
![](http://www.festes.org/arxius/catalanitzadorsoftcatala.gif)
![](img/articles.gif) | | ![](img/trans.gif)
|
![](http://www.festes.org/imatges/media_gabrielllompart-bn.jpg) llegir
| |
Sa Jaia Corema, Sa Jaia Serrada
Llompart Moragues, Gabriel / Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts
En las colecciones catalanas de grabados aparecen figuraciones personificadas ...
|
![](img/trans.gif) |
| |
|