|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Nicolau > Captes i captiris dels Nicolaus
|
|
Festa de Sant Nicolau
Capta i berenar amb el sabre a la mà
Cabassers (el Priorat), Dia laborable més proper al 6 de desembre
Cabassers, rodejat d'oliveres
A punt d'iniciar la capta
Els infants passen casa per casa
Dos dels menuts
Els veïns surten de dins les seves cases per rebre'ls
Repartiment de magranes
Qui vol una bossa de sugus?
Dos dels sabres-espases de fusta
Tota la comitiva
|
| Armats amb un sabre de fusta i cistells de vímet, els infants de la vila de Cabassers celebren la festa de Sant Nicolau fent una capta pels carrers del poble mentre van cantant cançons tradicionals. Després, amb tot el que arrepleguen de la gent que els obra les portes de casa seva, fan una gran berenada.
Sant Nicolau, protector de la infància
Sant Nicolau gaudeix de molta popularitat a tot Europa com a protector de la infància. Són diverses les llegendes que el tenen com a protagonista i en d'altres països és un d'aquells personatges mítics que porten regals als més petits. A casa nostra, on la tradició popular atribueix aquesta generosa funció als Reis d'Orient, algunes poblacions mantenen celebracions festives en honor seu.
La majoria d'aquestes festes en honor al patró dels infants tenen lloc pels volts del 6 de desembre, a la porta del cicle hivernal i són hereves de diferents costums al voltant de la figura d’en Nicolau.
La festa a Cabassers
Una d’aquestes celebracions és el de Cabassers, al Priorat, que localment es coneix amb el nom de Festa de Sant Micolau i que es celebra cada any el 6 de desembre o el dia escolar més proper. En aquesta època de l’any, Cabassers presenta un aspecte força buit, perquè molts dels habitants de Cabassers són “a l’oliva”, realitzant les tasques de recol·lecció de les olives, que s’han de fer sempre abans que el fred sigui massa intens.
Aquell dia els nens i nenes de l’Escola El Castell fan festa i surten a fer una capta pels carrers mig desèrtics del poble. Els nens van armats amb un sabre de fusta i les nenes amb uns cistells de vímet. La comitiva, que va acompanyada pels professors i alguns pares, passen casa en casa recollint els presents que els donen els veïns i veïnes. Quan els infants truquen als timbres de les cases, sempre surt algú encantat de rebre la comitiva dels petits. Davant l’entrada de cada casa, i amb la persona que els rep al seu davant, els infants canten la cançó tradicional de la festivitat, que fa així:
Feu-nos bé, senyora,
feu-nos bé, si us plau,
que venim de Roma,
de portar corona
de Sant Nicolau.
Si no mos en dau
de fesols i cansalada...
Si no mos en dau
per l'escall avall caigau...
La llumenera
la palla a l'era,
la clau al pany,
panses i figues
mos baixaran.
Alies folies
banyes del mussol,
ves-te'n a la coma
a pasturar el bou.
Alies folies
banyes del cucut,
ves-te'n a la coma
a pasturar el ruc.
Amolleu 'vellanes,
amolleu confits,
naltros que som pobres,
valtros que sou rics.
Amagueu gallines,
dones del carrer,
amagueu gallines
que la tropa ve.
Els infants saben que només rebran recompensa si canten la cançó. En l’actualitat, els infants reben pots de galetes de tots tipus i sabors, brioixos, melindros i altres dolços de pastisseria, tot i que antigament els premis eren en forma de fruita del temps, codonys, magranes, anous, pomes, que encara són presents en algunes cases. Però no tothom els dóna alguna cosa… Quan algú obre la porta però no deixa res als cistells, se li canta “Ranci, ranci..!”.
La presència del sabre en la festa s’explica, en part, perquè antigament, aquest dia els nens tenien permís per empaitar i bastonejar a les gallines i galls que corrien pel poble, sense que ningú els pogués dir res. El sabre de fusta compta amb un arrelament molt important entre els habitants de Cabassers, de tal manera que la majoria es passen de generació en generació com si d'un preciós tresor es tractés. Els nens aquell dia llueixen els sabres que han heredat dels seus pares o avis i que han guardat gelosament la resta de l’any, esperant que arribi aquest dia.
La comitiva recorre quasi tots els carrers principals del poble, en una cercavila que dura unes dues hores. A la tarda, després de la capta, amb tots els regals i llepolies que han recollit, els infants i els mestres celebren una gran berenada i es reparteixen allò que sobra.
Segons expliquen els majors, aquesta capta havia disposat de major popularitat anys enrera, quan hi havia molts més nois i noies a l’escola. Expliquen que se sortia en dos grups separats i que es feia gran gatzara. S’explica també que aquesta era la segona capta de l’any, doncs a mitjans de Quaresma se’n feia una altra, anomenada “La Civadera”, amb idèntic costum d’anar casa per casa cantant cançons i recollint el que la gent donava.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
Ressenya històrica de la festa
Lo dia 6 de desembre, seguint la costum tradicional, los noys de la escola pública fan festa; y á la hora de aná a classe, s'hi presenten tots mudats y cada un ab lo seu corresponent sabre de fusta que ya's guarde del un añ al altre y moltes vegades hasta de pare á fill.
Lo señó mestre los done unes paneres y amb elles recorren los noys la vila per fer una colecta cantant davant les cases acomodades ab tonada tradicional.
A la tarde lo señó mestre los reparteix part del que han recullit y cantant van a la hermita de sant Roc a fe una berenada. Es de advertí que si troben una gallina pels carrés ó afores, la empaiten ab lo sabre y si la maten es seva"
Descripció històrica, física i política de Cabacés, per Delfí Navàs (any 1918).
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
