|
Ecosistema: Protagonistes > Altres personatges de les festes > Esparriots
|
|
Esparriots
Obrint pas i creant l'esperit de la festa
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any
El Pollo de Moià
Dos dels Llúpies de Vic
El Merma, un dels Llúpies de Vic
El Berruga de Figueres
Els tres Llúpies en una cercavila dels anys 1940
L'Esquivamosques de Torroella
L'esparriot nepalès
L'esparriot en acció
|
| Vestits d'una forma molt estrafolària i armats amb un artefacte amenaçador que els permet obrir pas entre la gent i contagiar l'esperit de la festa, els esparriots són una magnífica alternativa a la innecessària presència de la policia, els membres del servei d'ordre i les tanques que sovint trobem en processons, cercaviles i altres seguicis populars.
Avui, moltes viles, especialment aquelles on les processons i cercaviles són multitudinàries, assignen la funció d’obrir pas, apartar a la gent i delimitar els espais de la festa a la policia, als membres del servei d'ordre o directament a unes tanques amb el logotip de l'Ajuntament.
Aquest fet provoca sovint el rebuig dels que s’ho miren i amb raó: la festa no vol ni necessita de la policia, perquè és un moment de llibertat i d'espontanietat. La presència de la policia és inadequada en un moment d’excepcionalitat com és la festa popular. Ara bé, la seva funció si que és necessària: cal algú que delimiti els espais de la festa i que obri pas, però no a cop de sirena, “walkytalki” o de pitu. Per això, és exemplar la figura de l'esparriot: fa la funció de la policia però sense ser-ho, aparta tothom però festivament, sense control ni coerció, si no d’una forma divertida.
Què és un esparriot?
Un cop d'ull al diccionari ens permet conèixer quin és el significat del mot esparriot. "ESPARRIOT m.|| 1. Home que en els poblets rurals surt desfressat durant el carnestoltes empaitant la mainada i fent altres facècies (Pla de Llobregat, Penedès). || 2. Entremaliat, polissó (Plana de Vic)."
Els esparriots van sovint vestits de forma estrafolària, sovint duen un capgròs i van proveïts de vergalls, xurriaques, porres, bufetes de porc inflades, o algun altre objecte que els serveix per fer soroll i espantar a tothom sense miraments. Són personatges entremaliats, gens amables ni políticament correctes, amb un esperit irreverent i divertit, juganers amb els que s'hi avenen.
Funcions dels esparriots
Amb el poder que li atorga l'anar amb la cara tapada i dur un fuet, bastó, o tros d'animal mort a les mans, l'esparriot és un personatge festiu que fa diverses funcions.
En primer lloc, l'esparriot obre l’espai perquè la festa es desenvolupi amb llibertat: obre camí a les cercaviles i balls apartant la gent perquè els entremesos (gegants, nans, bestiari…), dansaires i músics puguin actuar amb normalitat i perquè les persones que formen part del seguici puguin caminar i avançar sense problemes.
En segon lloc, és un personatge d'aires carnestoltencs que contagia l’ambient de festa, d’excitació i transgressió als assistents amb les seves persecucions i jocs amb la mainada, burles amb el públic i petites transgressions festives.
Per les seves funcions i indumentària, els esparriots estan emparentats amb certs tipus de personatges diablers, com els dimonis de Mallorca que ballen amb els Cossiers durant les destes d'estiu o les botargues que apareixen durant les festes de Sant Antoni als pobles dels Ports de Morella i Matarranya.
Esparriots catalans
Un dels esparriots més emblemàtics de Catalunya és El Pollo, també conegut per la mainada com a Pollo Matapuces Robaescaroles, un personatge que surt en determinades cercaviles de la cultura popular de Moià. Va vestit amb una brusa coberta per una dalmàtica característica, decorada amb brodats, uns calçons i uns camals plens de picarols. Duu el cap i la cara coberts amb un drap de tela de sac amb una carota pintada d’aspecte ferotge i que està subjecte a un gran barret. Però un dels aspectes més característics del personatge és que a la mà hi duu un pal recobert amb una pell de conill dissecat i ple de palla.
Uns altres dels esparriots catalans cèlebres són els Tres Llúpies de la Festa Major de Vic, una estrafolària família de capgrossos que està formada pel Merma, la Vella i el Nen. Els dos homes van armats d'unes xurriaques amb les quals peguen a la canalla que els surt al pas i els escridassa.
A Figueres, en canvi, tenen el Berruga, un esparriot parent dels de Vic que duu un vestit tipus arlequí i un capgròs. A la mà també hi duu un fuet que fa servir per obrir pas i crear ambient de festa. també a Solsona havien tingut la figura d'un esparriot. En primer lloc els óssos, avui reconvertits en un ball de capgrossos i que, en altre temps, degueren fer les funcions dels esparriots. Proveïts amb un capgròs d'ós, l'animal més temible del Pirineu, obrien pas als gegants i demés entremesos del seguici, juntament amb l'Esquivamosques, un altre esparriot solsoní avui perdut.
Amb el mateix nom d'Esquivamosques, Torroella de Montgrí ha estrenat l'any 2007 un esparriot que, proveït amb un capgròs rèplica del cap de lleó que és al pom de l'espasa del gegant Guerau, emula un personatge que antigament apartava les criatures perquè no es posessin davant dels geganters.
Personatges semblants en altres cultures
Que la figura dels esparriots fa una funció universal ho demostra el fet que trobem personatges semblants a ell en d’altres cultures. Al Nepal, per exemple, en ocasió del Gai Jatra, Sa Paru o Carnaval de les Vaques apareix un home amb la cara i el cos pintat de negre, amb robes fetes de pedaços, descalç i amb una carota pintoresca que, juntament amb d’altres companys vestits d’ossos, van obrint pas i empaitant a la gent amb un cos de pollastre a les mans. El pollastre és acabat de morir (comprat a una pollastreria, per entendre'ns): el seu aspecte exterior i la seva pudor fan que tothom s’aparti quan se’ls posa al davant. D’aquesta manera és com la cercavila de vaques i altres disfresses que ve al darrera es pot obrir pas amb facilitat i evolucionar. L'aparició d'aquest personatge, la versió viva del Pollo de Moià, també fa reviscolar, sino crear, l'esperit de la festa.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Arxiu Joan Amades, Col·lecció Aimeric Martí, Arxiu videogràfic festes.org, torroellaestartit.com, Arxiu Comarcal d'Osona
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
