|
Calendari: Festes de Tardor > Festes i fires dels bolets
|
|
Les festes de bolets
Celebracions populars al voltant dels bolets
Diferents poblacions, Setembre - novembre
Bolets. Dibuix d'Agustí Boix
L'apreciat rovelló
El concurs de bolets de Berga
Cartell d'unes jornades gastronòmiques
Una mostra de bolets
Tast de plats cuinats amb llenegues a Cardona
L'amanita muscaria, bolet màgic
Il·lustració d'Apel·les Mestres
|
| Els bolets que la pluja i el bosc fan créixer durant els mesos de tardor són un dels ingredients indispensables de bona part dels plats de la cuina d'aquesta època de l'any. Els bolets també generen un bon nombre d’activitats festives al seu voltant: fires, festes, concursos, jornades micològiques i gastronòmiques, omplen pobles i ciutats quan la temporada és propícia.
La tardor és el temps per excel·lència dels bolets. Tot i que d’aquests apreciats comestibles boscans també se’n fan durant tot l’any, és a partir de setembre i fins ben avançant el desembre quan la seva presència és més abundant, sobretot si el temps ha estat plujós.
La cultura catalana, a diferència d’altres com la castellana o l’anglesa, té una notable tradició micòfila. Arreu del país hi ha penyes i colles de boletaires, que van a cercar bolets - o caçar, com diuen a les comarques gironines, o cuir com ho diuen a les Illes Balears - per al seu gaudi gastronòmic particular. També hi ha societats i associacions de micòlegs, que estudien els bolets des del punt de vista científic, classificant-los i divulgant-los des de diferents perspectives. Finalment l’apreci per aquests fruits del bosc ha anat bastint tota una petita indústria comercial que fa que bolets de diferents procedències es puguin adquirir als mercats.
Els anys que hi ha bolets, s’organitzen un bon nombre d’activitats que els tenen com a protagonistes. Moltes d’aquestes són promogudes per l’abundant nombre d’associacions de boletaires i micòlegs que hi ha al país.
Fires i mostres de bolets
Diferents poblacions organitzen durant la temporada de tardor activitats diverses al voltant dels bolets amb l’objectiu d’atraure visitants.
Les fires i mercats de bolets estan encaminats a la venda d’aquests fruits comestibles del bosc. Alguns d’aquests mercats són simples paradetes que hi ha durant tota la temporada a peu de carretera, però d’altres són punts de trobada per als amants dels bolets. Aquestes manifestacions col·lectives de caire festiu estan centrades en una fira o mercat on es poden comprar i vendre bolets acabats de collir. Algunes complementen aquesta oferta amb la venda de productes artesans amb elaboracions de bolets (patés, confitures, conserves, etc) i altres productes alimentaris naturals. N’hi ha d’especialitzades en un determinat tipus de bolet, com la Fira de la Llenega de Cardona (el Bages). D’altre convoquen concursos que premien a qui culli més bolets, a qui en culli l’exemplar més gran, a qui culli el bolet més exòtic, etc. Un dels més renombrats i amb més tradició és la Festa del Bolet de Berga (el Berguedà).
Algunes d’aquestes festes inclouen jornades de tipus gastronòmic amb l’ajuda de restaurants locals que pretenen donar a conèixer als seus establiments la rica gastronomia boletaire. Així,el Menu del bolet, unes jornades organitzades pel Gremi Comarcal d’Hosteleria i Turisme del Berguedà, o la Cuina del sentits. El Bolet que es fa conjuntament als municipis de Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera i Platja d’Aro.
Altres fires han optat per programar activitats destinades a fomentar el coneixement al voltant dels bolets. Així, moltes poblacions celebren també jornades micològiques, amb exposicions científiques de bolets classificats, xerrades, projeccions de diapositives, etc, sovint amb l’impuls i la col·laboració de les associacions d’estudis micològics de la zona. A Isona, per exemple, celebren Boletus. Jornades micològiques al Pallars Jussà, un cicle d’activitats sobre la cultura que generen els bolets en aquesta comarca.
En els darrers anys han proliferat les sortides guiades per anar a buscar bolets al bosc, que en alguns casos van acompanyades d’un curset per conèixer els bolets.
Els bolets màgics
Hi ha diverses espècies de bolets amb propietats enteògenes, és a dir, bolets que produeixen estats alterats de la consciència i que permeten als que els consumeixen, posar-se "en contacte amb els déus". Tot i que la opinió pública sovint els classifica com a "tòxics", el cert és que alguns d’aquests bolets han estat considerats plantes màgiques en moltes cultures i el seu consum provoca uns efectes perfectament estudiats d'alteració sensorial i de la consciència.
L’ús d’aquests bolets ha estat tant important en el nostre país que ha generat personatges (gnoms, follets, fades, esperits i altres éssers) que poblen la nostra fantasia, el nostre llegendari i les nostres tradicions. Fins i tot han generat expressions que han esdevingut populars, com “estar tocat del bolet”.
D’entre els bolets màgics el més conegut és l’Amanita muscaria, tradicionalment consumida per carboners, pastors i bosquerols i que recentment han estat redescoberts per diferents moviments contraculturals. Molts d’aquests bolets són consumits avui en dia per determinats col·lectius de la societat en el marc de festes populars i alguns fins i tot han generat manifestacions festives noves, com les polèmiques rave’s, que han nascut a redós dels enteògens en general i la música techno.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Festa del bolet de Setcases, Ajuntament de Berga, la Cuina dels Sentits, Ajuntament de Cardona
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
