|
Ecosistema: Protagonistes > Balls parlats > Altres balls parlats
|
|
Ball de Santa Creu La Riera de Gaià (el Tarragonès), Vigília del 14 de setembre
Un moment de la representació
La processó
|
| El Ball de Santa Creu és un ball parlat que es representa només una vegada cada cinc anys. El ball escenifica, la vigília del 14 de setembre, el vot de poble que féu la Riera de Gaià a Santa Creu l'any 1809 amb motiu d'una epidèmia.
Els balls parlats
Els balls parlats són una manifestació de teatre popular català que es dóna principalment a les comarques de la Catalunya Nova. S'hi combina la dansa, el text i moltes vegades el cant, i podem situar els seus precedents en el teatre religiós medieval.
Una mica d'història
La tradició popular diu que el Ball de Santa Creu ja es representava al segle XIX, però la versió del Ball que ens ha arribat fins als nostres dies és de l'any 1909, composta per Salvador Solé amb motiu de la celebració del primer centenari l'epidèmia.
El Ball de Santa Creu no es torna a representar fins a 75 anys després, l'any 1984, a càrrec del grup escènic de la Riera de Gaià Teatre del Pou. El text de Salvador Solé, gairebé perdut, s'edita juntament amb els Apunts històrics de la Riera, de Jaume Rafí (1985). Aquesta versió del Ball de Santa Creu es representa els anys 1984, 1989 i 1994.
L'any 2004, l'Agrupació de Balls Populars de la Riera va tornar a donar forma al Ball proposant una nova visió d'aquest ball parlat. Una visió que no deixa de ser una proposta, una manera d'entendre i interpretar el Ball de Santa Creu.
El Ball de Santa Creu es pot gaudir a l'església de la Riera amb una concepció escènica pròpia dels balls parlats, tot afegint-hi elements teatrals nous. S'ha intentat buscar un vestuari molt realista i incorporar-hi alguns detalls de caire simbòlic. La música s'interpreta en directe, a càrrec d'una petita orquestra formada per 10 músics, partint de la base d'un quartet de corda, reforçat amb un quartet de vent, l'orgue i percussió. S'han adequat uns moviments coreogràfics molt senzills, donant sobretot importància als quadres plàstics.
Text i imatges: Jordi Rius
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|