De festa amb l'aigua
Guerra d'aigua a Tailàndia
Aigua des dels balcons
Jugant amb l'aigua
El correaigua de Manresa
Xeringada amb pistoles d'aigua
La poalà de Sedaví
La banyà de Xixona
|
| En els darrers anys han proliferat en moltes poblacions catalanes els correaigües o xeringades, multitudinàries guerres lúdiques amb aigua que es celebren en el marc de la festa major d’estiu i que han esdevingut una divertida manera de fer passar la calor.
Passar la calor i divertir-se amb l'aigua
L’estiu és, en moltes poblacions catalanes, sinònim d’intensa calor. El període estiuenc és també el període festiu per excel·lència, doncs coincideix amb els mesos de vacances laborals i amb el període en què antigament es feia festa grossa coincidint amb la fi de les feines al camp. No és estrany doncs que en aquelles localitats on la calor és més insuportable i on hi ha més ganes de gresca hagi nascut el correaigua: una particular manifestació festiva que uneix aquests dos elements i que consisteix en la realització de remullades col·lectives a base de llançar-se aigua els uns als altres amb galledes, mangueres, globus i altres objectes.
Origen i petita història del correaigua
Tot i que segurament aquesta modalitat de joc festiu, que també trobem en d’altres cultures, ja existia molt abans, les primeres referències modernes daten dels anys 80 amb la recuperació de les llibertats democràtiques.
Sembla que el nom corre-aigua el podria haver manllevat del seu homònim amb foc, el correfoc i segueix una tendència a incorporar aquest prefix a totes aquelles activitats festives consistents en cercaviles pels carrers de la vila (correbars, correllengua, corretraca, etc). De fet, en els principis dels correfocs es llançava aigua des de balcons i finestres per tal de remullar-ne als participants, però aquesta pràctica va deixar de fer-se perquè incrementava el perill de patinades dels diables.
Modalitats i noms del correaigua
El correaigua té diverses modalitats segons la tradició del poble on es celebra. En la majoria d’indrets el correaigua és una cercavila que va passant pels diferents indrets de la vila que aquell dia són preparats amb tot tipus d’artefactes llançadors d’aigua cap al públic participant. L’organitzador del correaigua disposa al llarg del recorregut cisternes i tancs plens d’aigua, mangueres connectades a fonts municipals i tuberies d’aigua, camions de bombers i altres dipòsits d’aigua i proporciona cubells i altres elements disparadors als participants per tal que es puguin llançar l’aigua per sobre.
La participació dels veïns dels carrers i places per on passa la cercavila és imprescindible per al lluïment del correaigua i per això, aquesta modalitat del correaigua compta també amb la participació de tots els que es sumen a la celebració tirant aigua des dels seus balcons i finestres amb galledes, globus, olles, etc.
Es celebra “correaigua” a poblacions del Bages (Manresa, Santpedor, Navarcles, Cardona, Sant Joan de Vilatorrada, etc), els dos Vallès (Granollers, Cardedeu, La Garriga, Canovelles, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Perpetua de la Moguda, Les Franqueses, etc) i la Selva (Blanes, etc). En canvi, a Sant Vicenç de Castellet en diuen “Remullada” i a Alella, “Guerra Guarra” perquè a més a més d’aigua hi afegeixen fang i farina de colors, per tal que la guerra sigui ben bruta i tothom en surti ben empastifat. En d’altres indrets de Tarragona i Lleida en diuen, ras i curt, “Guerra d’aigua”.
En d’altres indrets, el correaigua no és una cercavila, si no que es desenvolupa en un espai delimitat, normalment una plaça. Allà hi ha diferents dipòsits d’aigua i comença una autèntica batalla festiva amb l’objectiu de remullar i remullar-se tant com es vulgui. En algunes localitats, especialment del Maresme (Mataró, Calella, Pineda, Caldes d’Estrac, Cabrera de Mar, Llavaneres, Tordera, Vilassar de Mar, Argentona, etc) però també a l’Osona (Cantonigròs, etc), aquesta guerra lúdica l’anomenen “Xeringada”, doncs es desenvolupa amb xeringues d’aigua fetes de plàstic. En moltes d’aquestes localitats, les xeringades són programades de cara als més petits de tots, i tenen una versió infantil i una altra de juvenil.
En diferents indrets del País Valencià (Torre de les Maçanes, Xixona, Benifallin, Relleu, Albalat de Sorells, etc) aquestes remullades s’anomenen “banyàs”, mentre que en d’altres (Sedaví, etc) les anomenen “poalàs” en honor als cubells d’aigua fets servir per tirar-se l’aigua els uns als altres.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Setmanari Presència, Manresa on-line, Marta Pich i Rossy
|
ECOSISTEMA
