|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Santa Cristina > Festes majors
|
|
Festa major
Llaguts i almorratxes a la festa major més marinera
Lloret de Mar (la Selva), Pels volts del 24 i 26 de juliol
L'ermita de Santa Cristina
Interior de l'ermita
Passada dels obrers de Santa Cristina
Toquen a Córrer popular
La processó
Imatge de la santa amb els llaguts davant
Processó de les barques
El s'amorra amorra
Angelet que acompanya les obreres
Llaüt a la platja de Santa Cristina
Parella al Ball de Plaça
Ruixada als peus de les autoritats
Toquen a córrer de les quatre parelles
|
| Lloret de Mar celebra la seva festa major d'estiu amb un gran nombre d’activitats, d’entre les quals destaquen el Ball de Plaça, un ball solemne amb unes almorratxes plenes d'aigua perfumada, i la tradicional anada per mar a l'ermita de Santa Cristina, ja documentada a mitjan segle XVI i que inclou la regata de llaguts S’Amorra, Amorra.
Santa Cristina i Lloret
La Festa Major d'Estiu de Lloret de Mar se celebra pels volts del 24 de juliol, diada de la patrona, santa Cristina. El culte a aquesta santa es remunta al 1354, data en què es documenta una primitiva capella situada on hi ha l'actual santuari de Santa Cristina de Vallarnau, un indret d'especial interès natural que els lloretencs tenen en gran estima i pel qual històricament han lluitat per preservar-lo de la urbanització.
Santa Cristina ha estat la protectora tradicional de la gent de mar de Lloret i, per això, el seu santuari conté una important col·lecció d'exvots i presentalles marineres, com quadres pintats i sis maquetes de vaixells que hi ha penjades a les parets de l'ermita, algunes de les quals són rèpliques exactes dels 137 velers d’altura que es van construir a les importants drassanes de Lloret entre 1785 i 1869.
L'Obreria de Santa Cristina
La festa major actual està organitzada per l'Obreria de Santa Cristina a través dels obrers (quatre administradors elegits per un període de quatre anys) i les obreres (quatre noies d'entre 16 i 22 anys elegides anualment), i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament. Dura prop d'una setmana però els actes centrals s'estructuren al voltant d'una seqüència ritual molt ben delimitada que té lloc entre el 23 i el 26 de juliol.
Seqüència ritual de la festa
La vigília, 23 de juliol a la nit, se celebra la Passada dels Obrers, una animada cercavila amb sortida i arribada a l'Ajuntament que serveix per anunciar la festa. Hi participen els obrers i obreres, dues cobles i tots els membres de les nou entitats –hereves dels gremis i confraries de l’edat mitjana–, que van equipades amb els seus vestits de colors característics i la seva bandera identificadora: Club Nàutic, Club Marina Casinet, Obreria de Santa Cristina, Obreria de Sant Elm, Gremi d’Hotelers, Club de Rem Pescadors, Ajuntament, Es Vano i Club de Rem Sant Romà. En arribar a la plaça es fa el sorteig de les posicions de sortida de la regata de llaguts que tindrà lloc l'endemà.
Tot seguit, comença un Toquen a Córrer popular, una bulliciosa dansa introduïda a la festa l'any 2004 durant la qual els participants, en fileres i agafats de bracet, donen voltes a la plaça saltant i corrent amb eufòria al so d'una melodia airosa i de ritme creixent.
El dia central de la festa és el 24 de juliol. De bon matí, es fa una nova Passada dels Obrers per anunciar l’inici de la processó fins al santuari. La processó comença a l'església de Sant Romà i està formada per la creu processional, la bandera de Catalunya, la bandera de les nou entitats, la imatge de sant Elm, la de sant Jaume i la de santa Cristina, que és custodiada pels quatre obrers amb un ciri encès a la mà. Davant la santa, i en fileres de dos, hi ha l'Àngel Porrer i la Marabadessa –una dona encarregada de vetllar i assistir les noies durant tota la festa– i les quatre obreres acompanyades per uns infants vestits de blanc que simulen ser angelets. Tanquen la comitiva els representants polítics i convidats, els músics i els sacerdots, que duen un reliquiari de metall platejat que conté una dent de la santa, motiu pel qual aquesta processó també és coneguda per Processó de sa Relíquia.
La processó es dirigeix fins a la platja, on els vogadors s'enfilen als llaguts i la resta puja en dues embarcacions més, una de les quals –coneguda per "capitana" i comandada per "l'almirall"–, duu la imatge de la santa. Les barques dels pescadors i una seixantena d’embarcacions recreatives particulars carregades de convidats se sumen a la comitiva i fan un animat recorregut per la costa en direcció sud. A l’alçada de la platja de Fenals, té lloc un dels moments més emotius de la jornada: les barques s’aturen, es fa silenci, els vogadors dels llaguts aixequen els seus rems en senyal de respecte i es canta una Salve Regina.
El S’Amorra, Amorra
Tot seguit té lloc el S’Amorra, Amorra, una regata no competitiva entre les tripulacions dels llaguts que s'inicia quan l'almirall dóna el seu tret de sortida amb un sonor "Ara!" i que es desenvolupa al ritme del Toquen a córrer interpretat per la cobla des del vaixell. Primer es fa la regata amb les tripulacions masculines i després la regata amb les femenines. El nom de la regata ve del crit "S'amorra, s'amorra!!" que es profereix quan s'està a punt de tocar la sorra de la platja amb la proa d’una embarcació. La regata s’havia fet sempre amb els mateixos llaguts de pescadors (o caros d'art) que participaven en el trajecte marítim, però quan l'any 1987 es va restituir la competició, després d'uns anys sense fer-se, es van substituir pels actuals llaguts esportius de rem fix, fibra de vidre i mascarons de proa de fusta identificadors de cada entitat.
Finalitzades les regates tothom desembarca a la platja de Santa Cristina i es torna a formar la processó, que es dirigeix fins a l’ermita, on es fa un pilar casteller, l'ofici solemne, durant el qual es canten els goigs i es venera Sa Relíquia. Després, i per recuperar forces, se serveix un estofat de carn amb patates a l’esplanada del monumental pi que hi ha darrere l’ermita. L'anada per mar a l'ermita es troba ben documentada almenys des del 1630.
El Ball de Plaça o Dansa de les Almorratxes
A la tarda té lloc l'altre moment esperat de la festa. Des de primera hora molts lloretencs i turistes s’apleguen entre l’Ajuntament i el passeig per contemplar el Ball de Plaça o Dansa de les Almorratxes, del qual ja es té referències a principis del segle XVI. Està protagonitzat per quatre parelles mudades segons la moda actual: les obreres de Santa Cristina, un llarg vestit blanc i un vano, i els nois amb qui han triat ballar, americana fosca i corbata. Els balladors duen almorratxes, uns recipients de vidre amb quatre brocs i guarnits amb lliris blancs que contenen aigua perfumada.
El ball és solemne i té tres parts. En la primera, els obrers entren les obreres a plaça al ritme d'un galop, fan la reverència als representants del poble i als convidats, i entreguen l'almorratxa i les obreres als seus balladors. A la segona part, al ritme d'una música lenta i cerimoniosa, les quatre parelles donen dues voltes completes a la plaça mentre fan el seu moviment característic agafades de la mà dreta. A la tercera part, els nois vessen l'aigua perfumada de les almorratxes al peu de les autoritats –antic senyal d’homenatge– i després les ofereixen a les noies. Però elles, seguint el relat d'una llegenda local, es dirigeixen fins al mig de la plaça i llancen l'almorratxa a terra en senyal de rebuig. La tradició diu que si l’almorratxa no es trenca la noia quedarà fadrina (soltera). Tot seguit, les parelles ballen el Toquen a Córrer donant voltes a la plaça, primer cada parella sola i després els vuit balladors alineats formant una sola filera. Finalment, per tancar la Dansa de les Almorratxes, fan una sardana a la qual de mica en mica es va afegint el públic assistent.
El Ball de Plaça es repeteix el dia 26 de juliol, aquesta vegada organitzat per la Confraria de Sant Elm i amb la concurrència de tots els infants que s’hi volen afegir, que deixen la plaça petita. Fundada l'any 1554, aquesta confraria dedicada al patró tradicional dels navegants catalans és una de les més antigues de Catalunya i l'única que segueix en actiu.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
(Article publicat al llibre "Calendari de festes del mar")
|
|
|
La importància de la festa major
Segons Joan Amades: "Hom calculava la importància d'una festa major pel nombre de milers d'almorratxes trencades en el ball de l'envelat".
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
