|
Calendari: Festes de Primavera > Primers de Maig > Aplecs i romiatges
|
|
Aplec de la Cisa
Cada 1 de maig, a la Cisa me'n vaig
Premià de Dalt (el Maresme), 1 de maig
Rosetó de La Cisa
L'ermita de la Cisa, mirador privilegiat
La plaça de l'ermita
Espai de la font
La fira d'artesania
Ballada dels gegants dins l'església
El sabre
Sardanes
Arrossada popular
Dinar a l'esplanada de la font
La Mare de Déu de la Cisa
Maqueta de vaixell i quadre pintat
Ex-vots penjats a les parets de l'ermita
Detall d'un ex-vot mariner
Ex-vots populars
|
| Cada primer de maig, milers de persones s’apleguen al voltant d’una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Cisa, una marededéu bruna de tradició reculada i reputada fama, especialment entre els mariners i navegants de la comarca, tal i com testimonia la impressionant col·lecció d’ex-vots pintats de la que és dipositària, una de les més importants de la Mediterrània.
El paratge de la Cisa
La Cisa és el nom amb què es coneix un paratge situat als afores de Premià de Dalt que inclou una font, una ermita, la seva casa d’ermitans (avui reconvertida en restaurant) i una gran casa pairal, el Mas de la Cisa. Descansant a la falda de la muntanya, La Cisa és un tros de terra elevat que disposa d’unes vistes extraordinàries sobre la primera línia de mar.
La seva història és mil·lenària, doncs el terme ja es troba citat en un document de l’any 995. Del mas se’n tenen referències al 1190 i hom situa cap al segle XIV la construcció de l’ermita i la casa dels ermitans, tot i que se sospita que fou erigida sobre un temple anterior. Va patir destrosses el 1713 per les tropes borbòniques de Felip V i durant la guerra de 1936-39.
Avui, malgrat que ha estat engolida per les urbanitzacions, La Cisa segueix essent un espai de pau per a molts habitants d’aquestes comarques, que hi pugen en nombroses ocasions al llarg de l’any per tal de fer-hi les seves celebracions familiars i les diverses festes que li són pròpies: el 25 de març, diada de l’Encarnació; el 8 de setembre, dia de les maresdedéu trobades, el 8 de desembre, festa de la Puríssima; i el 24 de desembre, missa del gall. La seva festa més important és, en l’actualitat, la de l’1 de maig, un dia en què La Cisa bull d’excitació. Hi acudeixen milers de persones de tots els pobles del Maresme i inclús de més enllà. No se sap del cert des de quan se celebra, però hom creu que ha de bascular entre el 1667 i el 1828.
Seqüència ritual
La festa comença la nit anterior amb la celebració d’una missa de vigília i la Vetlla de la Mare de Déu de la Cisa. Aquesta és una nit en què, per tradició, els joves tenen llicència per dormir pels voltants de l’ermita.
L’endemà, 1 de maig, molts ja pugen a primera hora del matí per reservar un bon lloc sota un pi o un garrofer del paratge arbrat dels voltants de la font, on després dinaran acompanyats per familiars o amics.
Durant tot el dia, pels carrers adjacents al santuari hi ha una fira d’artesania amb parades d’aliments, dolços, flors, etc algunes de les quals són d’entitats del poble que aquest dia treballen a benefici de La Cisa. Molts dels que acudeixen al santuari porten individualment flors, menjar o encenen un ciri, en algun moment del dia, en ofrena per demanar un desig íntim a la Mare de Déu.
Al migdia dins l’ermita -que és guarnida amb una gran xarxa donada per uns pescadors premianencs- se celebra la missa de l’aplec que compta amb l’assistència dels representants polítics i que culmina amb la veneració popular de la imatge de la Mare de Déu de la Cisa al seu cambril. Durant la celebració a l’interior de l’església es fa la ballada protocolària dels gegants del poble, Altemir i Bonadona, que aquest dia pugen fins al santuari, i la benedicció dels “sabres”, una peça de rebosteria tipus tortell que només es pot comprar el dia de l’aplec.
L’origen i significat del “sabre” és encara un misteri, però hom creu que podria provenir de les ofrenes que els mariners portaven a la Mare de Déu. Tal i com suggereix el seu nom, la forma del “sabre“ pot recordar a la d’una espasa, motiu pel qual hom creu que podria estar relacionat amb una arma de guerra (un “sabre” per combatre) o utilitzat en la pesca (una mena d’espasa per matar catxalots o balenes). També podria ser que “sabre” fes referència a un estri nàutic, llistó, barra o travesser, imprescindible per a la navegació amb els vaixells antics i que es portava a beneïr abans de salpar.
Acabada la missa es ballen 3 sardanes interpretades en directe per una cobla a l’esplanada de la font i comença el dinar popular en colles d’amics i familiars. La tradició marca que és cada colla qui es cuina el seu propi arròs, cadascú amb la seva pròpia recepta i en un foc a terra, acompanyat amb abundant allioli, costelles i vi. Degut de les restriccions per fer foc, en l’actualitat es cuina una gegantesca paella per a quatre-centes persones.
La Mare de Déu de la Cisa
La Mare de Déu de la Cisa és una petita escultura de fusta d’uns 30 cm d’alçada que representa una dona bruna que duu un infant a les mans. La peça original data del segle XIV i ha estat restaurada recentment.
Forma part de les anomenades maresdedéu trobades, un tipus de divinitat que des del punt de vista cristià representa la Mare de Déu i el seu infant Jesús però que hom creu que, pel seu vincle amb indrets geogràfics molt especials, com coves o fonts, podrien estar relacionades amb anteriors divinitats tel·lúriques especialment invocades per resoldre tot tipus adversitats.
La seva llegenda explica que fou trobada per una pastora del Mas Cisa quan el bou que pasturava va enfonsar els peus a l’interior d’una petita cova (avui soterrada) de la que sortia aigua. En trobar la imatge dins el forat la va voler portar al mas dins un cistell. L’endemà va descobrir que la imatge havia desaparegut de la casa i havia tornat al seu emplaçament original, fet que es va repetir diverses vegades, i que finalment es va interpretar com la manifestació de la voluntat de la Mare de Déu de romandre en el lloc on fou trobada.
Durant segles, ha estat la divinitat més estimada per molts premianencs i per moltes altres persones de la comarca, que la consideren com una mena de deessa personal, assequible, a qui es demana ajuda en moments difícils de la vida quotidiana, sobretot qüestions relacionades amb la salut i, especialment, amb la fertilitat. És la protectora local de la gent de la mar, especialment dels mariners i navegants, que antigament la invocaven abans de marxar de viatge o en qualsevol situació adversa a la mar. Expliquen que fins no fa gaire quan un vaixell passava per davant de Premià i veia La Cisa, feia sonar la botzina tres vegades, a mode de salutació honorífica.
Els ex-vots mariners
La Mare de Déu de la Cisa té fama de miraclera i guaridora, tal i com testimonia la gran quantitat d’ex-vots que tradicionalment hi ha hagut a la seva ermita.
Les fotografies antigues demostren que totes les parets de l’ermita eren plenes de quadres pintats i maquetes de vaixells. Un estudi recent ha comptabilitzat més de trescents ex-vots i ha demostrat que molts van ser oferts a títol personal per la gent de mar dels pobles costaners del rodal (Premià, Vilassar, Mataró, Masnou…) com a testimoni de la superació -gràcies a la intervenció de la Mare de Déu de la Cisa- d’una situació adversa a la mar: una tempesta, un huracà, un xoc entre embarcacions, un incendi, un enfrontament naval amb pirates o un combat per qüestions polítiques.
L’ex-vot més antic documentat és de 1689 tot i que la gran majoria procedeixen del període 1850-1900, època d’esplendor de la marina catalana del vuit-cents. L’estudi també ha demostrat que d’entre els exvots hi havia una col·lecció de criatures marines dissecades (peixos espasa, tortugues, serpents i altres bèsties estranyes) que hom creu que havien portat els pescadors i mariners.
Es considera que la col·lecció d’ex-vots de la Cisa és una de les més importants de tota la Mediterrània tan per la seva quantitat com per la seva qualitat. Algunes d’aquestes peces són obra de reconeguts pintors de temes marins, com Montgay, Arnold, Evans o Josep Pineda. Avui, els pocs ex-vots originals que es conserven estan dispersos entre alguns museus (Museu Marítim de Barcelona, Museu Nàutic del Masnou) i a la mateixa ermita de la Cisa, a les parets de la qual es poden trobar nombroses reproduccions dels quadres originals i algunes maquetes de vaixell.
A banda dels ex-vots mariners, en un espai de l’ermita hi ha els ex-vots populars que la gent porta durant l’any: reproduccions de parts del cos fetes amb cera, ciris, roba de vestir, papers amb anotacions, quadres, fotografies… Un testimoni més de com es té en compte, en aquestes contrades marineres, a la Mare de Déu de la Cisa.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
Los guitarrers de la Cisa
Un dels jocs tradicionals d'aquest Aplec és el dels ballarins, que es juga amb les flors de l'atzavara, que en aquestes contrades s’anomenen penques o guitarrers. Jacint Verdaguer va pujar al santuari de la Mare de Déu de la Cisa el diumenge 4 d'agost de 1901, acompanyat pels amics de Vilassar de Mar i de Dalt, i va escriure un article “Los guitarrers de la Cisa” on explica el costum: “Aqueixes flors són molt cercades per les criatures per jugar a bailarins. Les obren, si són poncelles, les agafen pel mànec, i, donant-hi petits cops, fan moure los estàmens, que salten cama ençà cama enllà escambellers, mentres ells los diuen tot cridant: «Balla, balla, ballarí.» Quan aqueixes flors són seques, encara són motiu de joguina per los noiets per la fressa que fan din-tre sa capsa, com los llobins dins sa tavella.”
|
El Pi de la Cisa |
|
El Pi de la Cisa
Fins al 1980 en aquest indret també hi hagué un pi monumental, el Pi de la Cisa, que morí a conseqüència de la pressió urbanística. Era l'epicentre de diversos ritus de caràcter amorós que executaven, tirant-li una moneda, aquells que es volien casar o tenir fills.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
