NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 24 de novembre de 2024 | Flora    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Bestiari festiu > Lluernes, cuques, cucots i cucaferes


Cuca Fera
La Cuca Fera més gran de Catalunya
Begues (el Baix Llobregat), Dissabte proper al 25 de juliol


És la Cuca Fera més gran de Catalunya


Cap de la bèstia


La Cuca Fera del 1934


La reconstrucció de 1976


La colla que va reconstruir la Cuca Fera


Himne de la Cuca Fera


La Ferla


La Cuca Fera en acció


 

La Cuca Fera de Begues és la cucafera més gran de Catalunya. Nascuda l’any 1934, està associada a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre situat al Massís del Garraf que, segons la llegenda, és on viu aquesta bèstia.

La Cuca Fera, animal fantàstic

Finals de juliol deu ser l'època de l'any associada a les Cuca Feres, el moment en què surten aquestes bèsties de la fauna fantàstica catalana. En la tradició cristiana la Cuca Fera està associada a la figura de santa Margarida, que se celebra pels voltants del 20 de juliol en honor a aquesta santa que sempre és representada amb una Cuca Fera als seus peus. Ara bé, en d'altres pobles, com Begues, la Cuca Fera apareix una mica més tard, pels volts del 25 de juliol.

En l'època de l'any en què som, finals de juliol, és probable que les cuca feres també tinguin alguna cosa a veure amb els animalons que -amb el nom de cuques o cucs- aquests dies amenacen molts cultius dels horts i moltes plantes. I fins i tot hi ha qui ha vist en les cuquesferes, representacions de l'esperit del blat, doncs en aquesta època de l'any era quan es realitzava, com a molt tard, la tasca de segar les darreres espigues de blat.

Sigui com sigui, "cuca fera" és un dels noms -juntament amb el de "drac"- amb què arcaicament els catalans hem designat al perill. En l'imaginari popular la Cuca Fera té forma d'un animal monstruós, però a diferència d'altres bèsties festives semblants, sovint té una boca ben gran i un cos llarg, també panxut, que ho devora tot (inclús a les persones), com els avencs. I és que, a Begues, la llegenda de la Cuca Fera s'associa al perill dels avencs, i concretament a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre que hi ha al Massís del Garraf que tradicionalment es considera el cau de la bèstia.

Breu història de la Cuca Fera de Begues

La Cuca Fera de Begues és, avui, un dels símbols festius d’aquesta població del Garraf i té una història singular. La primera Cuca Fera de Begues va ser pensada i construïda per un grup de beguetans, anomenat la Colla de l'Arròs i encapçalats pel gracienc Alexandre Nolla, l’any 1934. La Cuca Fera era portada per set persones i evolucionava al so d'una música composada per a l'ocasió. Treia foc pels ulls i llançava caramels per la boca. En Ramon Bech n'escrigué una mena de llegenda, que complementà amb l'"Himne de la Cuca Fera de Begues".

La Cuca Fera no va tornar a sortir fins l'any 1977, en el marc del procés de recuperació de les festes populars. Se'n feu una de nova, inspirada amb la primera però més lleugera, amb cartró fet de capes de paper de diari i tela metàl·lica treballada.

L'any 2001 es feu reconstruir la Cuca Fera al taller Sarandaca. Avui, pot presumir no només de ser una de les més antigues del país, si no també de ser la Cuca Fera més gran de Catalunya: fa 13 metres de llargada, 3 metres d'ample i 3 metres d'alçada.

L'any, 2019, en el marc de la Festa Major, va néixer la Ferla, la filla de la Cuca fera, que naixia d'un ou posat uns mesos enrere amb l’objectiu d’incrementar el bestiari popular beguetà i, alhora, suplir una de les principals mancances de la Cuca Fera (per les seves dimensions): la possibilitat de fer desplaçaments fora del poble i participar en altres correfocs.

Sortides de la Cuca Fera de Begues

A Begues, la Cuca Fera surt dues vegades l’any: per sant Sebastià, al gener, i en el correfoc de la festa major, el dissabte més proper al 25 de juliol.

La sortida de la Cuca Fera pels carrers i places és, de fet, una de les activitats que singularitza la Festa Major de Begues. Durant el matí la Cuca Fera és exposada perquè els nens i nenes s’hi puguin acostar i tocar-la. Els més petits hi porten el seu xumet i aquells joguets dels que no poden desprendre’s en un acte simbòlic que contribueix a fer-los entendre que ja són una mica més grans. Els que s’hi acosten i deixen el xumet, reben a canvi caramels que la Cuca Fera els llança per la boca.

Al vespre la Cuca Fera es torna més ferotge. Des del 2007, el correfoc comença amb els versots dels diables que són plens de sàtira i que repassen diferents esdeveniments ocorreguts durant l’any a la vila. Després del pregó de la festa, s’inicia el recorregut del correfoc pels carrers del poble, una cercavila de foc pirotècnic que va de l'ajuntament a l'església i que compta amb la participació d'aquest animal fantàstic i els seus portadors, els diables, i els timbalers. En arribar a l'església es fa una encesa conjunta que obre la gana del sopar comunitari que es fa després.

La Cuca Fera també surt per la Festa Major d'Olesa de Bonesvalls, el cap de setmana anterior, en el marc d'un intercanvi cultural que la colla té amb els diables d'aquesta població.

Text: Redacció Festes.org

Fotografies: Cuca Fera de Begues




La llegenda de la Cuca Fera

Diu la llegenda, que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Peró una nit, un jove galant va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà.

Poc després, el diable es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar en un avenc del Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble que ho va celebrar amb una festa grossa.

Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la festa major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquest fet.


  657 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
Esplendor i mort de la darrera Tortuga de Xàtiva
Cucarella, Toni / festes.org
A l’acabament del franquisme, la celebració del Corpus de Xàtiva havia ...



Cucafera de Begues
http://www.cucafera.cat/
Begues (el Garraf)
cucaferabegues@gmail.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org