|
Ecosistema: Cultura popular > Jocs i joguines > Jocs d'habilitat i enginy
|
|
La morra
Un joc mediterrani en procés de revitalització
Diferents poblacions, Diferents moments de l'any
Cartell d'un campionat de morra
Picada de morra
Jugant a la morra
Es juga en parelles
Un arbitre compta els punts
Logotip de Morràpita
|
| La morra és un joc d'aposta popular i tradicional, propi de les tavernes i amb segles d'història, que en els darrers anys està experimentant un procés de revitalització gràcies als campionats que s'organitzen en el marc de festes populars.
La morra és un joc d'agilitat mental que, amb noms diversos, es juga arreu del món: Xina (chai moi), Estats Units (italian finger game), Sardenya (murra), Còrsega, Croàcia, Provença, Occitània, Espanya-Sierra de Albarracín, Teruel (morra)... Hom creu que el nom de la màfia napolitana la Camorra provingui de l’expressió “capo della murra” (cap de la morra).
Al nostre país és tradicional en diferents pobles de les Terres de l'Ebre, com Sant Carles de la Ràpita, Les Cases d'Alcanar, Deltebre, Tortosa, l'Ametlla de Mar, Amposta, Benifallet, Rasquera, Gandesa i Horta de Sant Joan, i en diferents pobles de la comarca dels Ports, al nord del País Valencià, com La Mata i Herbers.
El seu origen és incert però compta amb una llarguíssima tradició, doncs sembla que ja va ser practicat pels egipcis (joc d'Atep), els grecs (lakhmos o kleros dia daktylon) i els romans (micatio/micare digitis, és a dir, estendre el dit en el joc), que el van dur per molts països de la Mediterrània. Ciceró va dir que «dignus est qui cum in tenebris mices», és a dir: «és persona digna aquella amb qui pots jugar a la morra en la foscor».
Sembla que, a banda de la seva vessant lúdica, el joc servia per apostar. A Sardenya i a Terol els ramaders hi jugaven per repartir-se les zones de pastura. A Sant Carles de la Ràpita i la resta de poblacions costaneres catalanes, la morra havia estat un joc propi de la gent de mar, dels pescadors i mariners locals, que jugaven -una vegada acabada la feina- a les tavernes properes al port, on es s'apostaven la beguda, i a la mateixa llotja, on apostaven la morralla o peix sobrant. Per això, a la Ràpita, els dos jugadors situats més a prop del mar són sempre els qui comencen la partida.
La morra és un joc aparentment senzill que consisteix en encertar el nombre de dits mostrats entre dos jugadors. Tot i que n'hi ha diverses variants, normalment es juga entre dues persones que, posicionades cara a cara, canten amb vehemència un número -del dos al deu- al mateix temps que, estirant el braç, mostren un altre número amb els dits estesos -de l'u al cinc-. El joc consisteix en endevinar el número conjunt que sortirà de la suma dels dits dels dos jugadors. Durant una partida guanya un punt la persona que aconsegueix endevinar el número exacte i hi sol haver un jutge que va comptant la puntuació. Normalment s’hi juga per parelles. Un jugador d’una parella s’enfronta a un jugador de l’altra parella i quan li guanya un punt, juga contra l’altre, i viceversa.
La morra requereix, però, de moltes dosis d'estratègia, d'habilitat i rapidesa mental i també de sort. Pel fet de jugar-se en tavernes i d'anar unit al consum d'alcohol, és considerat un joc masculí i sovint comporta importants dosis de soroll, tensió i d'agressivitat, amb crits, violència gestual i intimidació visual, que algunes vegades poden desembocar en conflictes i baralles. De fet, el feixisme italià i l'espanyol, van prohibir la seva practica per considerar-lo un "joc de borratxos". Avui, a la morra hi juga gent de totes les edats i gèneres, sobretot en el marc de campionats lúdics i d'exhibició, alguns d'àmbit internacional.
L'any 2007 va néixer Morràpita, una entitat de Sant Carles de la Ràpita que ha liderat el procés de revitalització del joc al poble i a tot Catalunya, popularitzant-lo entre gent de totes les edats i condicions, organitzant campionats i participant en trobades internacionals, com el Murramundo.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
