|
Ecosistema: Cultura popular > Medicina popular > Plantes i herbes remeieres
|
|
El saüc
Propietats i usos del bonarbre
Diferents poblacions, Primavera
Dibuix de les fors, fruits i fulles del saüc
Saüquer a la llera d'un rierol
Un cavall al costat d'un saüquer
Collint flors de saüc
Flor de saüc
Detall de les floretes de saüc
Dibuix dels fruits
Fruits del saüc
Mel amb flors de saüc (Foto: Astrid van Ginkel)
Preparant Esperit de Saüc (Foto: Albert Puigvert)
El saüc allunya certs animals
Maceració dins una garrafa de vidre per fer xampanyet
Elaboració de xampanyet de saüc
|
| Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.
Descripció i característiques físiques
El saüc sambucus nigra és un arbre-arbust caducifoli d'entre 2 i 4 metres d'alçada que neix en llocs obacs i humits, sovint a la vora de recs, rius i rierols. Si troba una bona terra, però, pot arribar a fer-se un arbre molt gran, de fins a 10 metres.
A les terres baixes, el saüc floreix a l'abril i durant tot el mes de maig, mentre que a les muntanyes ho fa cap al juny. Les flors del saüc són petites, blanques i aromàtiques, i es presenten en forma d'inflorescència, com si fossin una ombrel·la que pot arribar als 20 cm. Les fulles verdes del saüc, com les flors, es recol·lecten al maig. Els fruits del saüc, unes baies negres que estan dipositades sobre una tija vermella, són comestibles i es recol·lecten a finals d'estiu o a la tardor, quan són ben madurs. Dels exemplars més grans i vells de saüc també se n'aprofita l'escorça i la fusta.
Noms i denominacions populars
El saüc també és conegut per saüquer (País Valencià, Pirineus), suguer o soguer (Osona), sabuc o sabuquer (País Valencià, Cerdanya). A Occitània es coneix amb el nom de samuquèr. En castellà s'anomena "saúco" o "canillero", en basc "intsusa beltz" en anglès "elder" o "elderberry", en alemany "gemeiner holunder" i en francès "sureau".
Al nostre país el saüc té l'explícit sobrenom de bonarbre -amb les variants bonaubre, benarbre (Cerdanya) o manabre (Berguedà)- en clara referència al seu caràcter benèfic per a l'home i a la gran quantitat d'usos que històricament se li ha donat. Les seves flors, fruits, fulles i escorça han estat utilitzades per fer tot tipus de preparacions (begudes, xarops, cremes i ungüents) amb reconegudes propietats terapèutiques i medicinals. La seva fusta, a més a més, ha estat usada per elaborar moltes eines del camp i de la llar, com mobles o esclops. Fins i tot les seves branques, de fusta tova i fàcil de buidar, també s'han fet servir per elaborar jocs i instruments casolans, com sarbatanes, flautes i xiulets. No ha d'estranyar, doncs, que tenint tantes utilitats, alguns dels més bells exemplars de saüc es trobin al costat de cases de pagès i masos.
El seu nom científic sambucus nigra. Sambucus prové del grec "sambuke", flauta, que al seu torn ve del sànscrit "bhuka", que vol dir forat. Nigra, per la seva banda, fa referència al color dels seus fruits.
L'arbre per excel·lència de la medicina popular
El saüc és considerat com una mena d'"arbre-farmaciola" i ha estat tradicionalment utilitzat per la gent del camp per combatre un bon nombre de malalties comunes, tant dels humans com dels animals. Bàsicament és usat com a expectorant, diürètic i purgant a través d'aigües, esperits, perfums, bafs i compreses fetes amb les flors de saüc, o a través de sucs i xarops preparats amb els fruits. La gent del camp l'usa per atacar les primeres fases de certes malalties, de forma preventiva, com els estats febrils en general, doncs la ingesta de saüc, en xarops o infusions, provoca sudoració.
El saüc ha estat sobretot utilitzat com un remei expectorant, per a combatre els problemes de les vies respiratòries: refredats, mal de coll, tos i altres malalties dels pulmons, com la bronquitis. És especialment efectiu per combatre els quadres gripals, perquè destapa les vies respiratòries i al mateix temps fa suar.
El saüc, però, també ha estat utilitzat com a diürètic i com a purgant, per combatre el restrenyiment i el mal de ventre. També es fa servir per moltes altres afeccions: per guarir inflamacions i infeccions superficials de la pell (cremades, morenes, ), per calmar la irritació dels ulls (conjuntivitis), per afavorir la circulació de la sang, per guarir afeccions bucals (úlceres, gingivitis, mal de queixal), per la infecció d'orina, ferides, peus inflats, per les calors de la menopausa, etc
Els fruits del saüc tenen un gran poder antioxidant, aporten vitamines i reforcen el sistema immunitari. Pius Font Quer explica que va conèixer un home de quasi 120 anys d'edat "essent únicament l'arrop de saüc el secret que l'havia preservat de moltes epidèmies pestilencials i que prenia cada dia, al qual atribuïa la conservació de la seva salut i llarga vida".
A Catalunya és popular i tradicional elaborar a casa esperit de saüc per a la febre, refredats, inflamacions i trastorns de l'aparell digestiu. Es tracta d'una destil·lació en sec de les flors de saüc, feta amb brases, que serveix per extreure'n l'essència.
El refranyer recull aquesta relació entre el saüc i la salut:
«El saüc és font de salut»
«Perfums d'espígol i de flors de saüc, tornen la salut»
«No sigues ruc: per a la sang, saüc»
«A mal de cor, oli de saüc» o «A mal de cor, flor de saüquer»
El saüc en els ritus de l'any
Joan Amades va documentar l'ús ritual del saüc en diferents diades festives del calendari anual. Així, el dia de l'Ascensió, "per les contrades olivareres creien que, si al punt de caure les dotze batallades del migdia, hom posava fulles de saüc i fulles d'olivera dins una ampolla d'oli, i guardava aquesta quaranta dies en indret ben fosc, esdevenia un remei balsàmic per guarir cremades, ferides i nafres. Hi havia qui, enlloc d'oli, posava les fulles en aigua, i les exposava l'espai de temps indicat, a sol i serena". També explica que el dia de Corpus, "Les mares de pagès, per tal de facilitar la dentició de llurs infants, feien collarets de brots de saüquer i els els penjaven al coll. I perquè tinguessin la virtut desitjada, era precís que hom collís els nou brots mentre el campanar de la parròquia anunciava la sortida de la processó, i hom havia de començar just al moment que queia la primera batallada". El costum de fer aquests collarets per dentar els infants és comú arreu d'Europa i també el recull Joan Pellicer al seu Costumari Botànic, on es precisa que s'han de fer amb "nou canudets de tronquet", nou trossos enfilats de branqueta, de 3 o 4 cm cada un.
Al llibre La nit de Sant Joan, Josep Romeu i Figueres explica que les flors de saüc recol·lectades la nit i matinada de Sant Joan augmenten llur eficàcia i tenen virtuts excepcionals. Joan Amades també ens explica que "a Riells (el Vallès Oriental) anaven a cercar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire". També explica que "Aquesta nit hom tallava branques d'avellaner o de saüquer per fer bastons de bruixa, els quals, en mans d'elles, adquirien gràcia i virtut bruixesca i l'altra gent els emprava per defensar-se´n, puix que amb un sol copet tenia la virtut de matar-les".
Un arbre amb poders especials
Al saüc allunya el mal, protegeix de la malastrugança i de tota mena de mals esperits. Encara avui, en alguns indrets és costum posar rams de flors de saüc a les finestres per impedir que les mosques entrin a casa i es fa servir un bullit de flors i fulles de saüc per repel·lir els insectes que es mengen les plantes del jardí i l'hort. També se sap que les fulles de saüc allunyen els gripaus, les serps, salamandres i altres rèptils. A Sicília, per exemple, es fa servir des de fa segles per allunyar i/o matar a les serps.
A causa de les seves grans propietats, es considera que el saüc és la llar d'unes divinitats domèstiques bondadoses, que són les qui li confereixen els seus poders màgics.
Sobre el poder de les seves branques, hom creu que és degut al fet que la medul·la tova és sensible i capta l'energia elèctrica. Es diu que era plantat al costat de masos per protegir-los dels llamps. El saüc és el material amb què està feta la vareta d'un dels mags de ficció més famosos del món, Harry Potter.
Altres usos del saüc
El saüc també ha estat utilitzat amb finalitats lúdiques. Els infants en fan una mena de sarbatanes anomenades "tiradors". Tallen branques rectes, les buiden per dins extraient la medul·la blanca i les fan servir per disparar -bufant- els petits projectils (llavors de cànem, lledons) que hi introdueixen. També se'n fan "esclafidors", "petards" o "petadors", que serveixen per fer molt soroll i guerres entre els infants. Al llibre "Els pastors i la música" Ramon Violant i Simorra explica que tenia dues peces: el tub, que es feia amb un tros d'un pam de branca de saüquer sense el moll, i la manilla, feta amb avellaner i que s'introduïa dins el tub. Les bales es feien amb cànem mastegat, borres o aglans partits pel mig.
Els fruits també han estat utilitzats com a tint natural, de la roba i del cabell.
El fum resultant de posar flors de saüc en un braser també havia estat utilitzat amb finalitats guaridores i profilàctiques. A la Cerdanya i al Pallars es cremen flors de saüc per desinfectar i perfumar cases amb mala olor, on ha dormit un malalt o ha mort algú. També es poden posar flors fresques als armaris per aromatitzar la roba.
Des del punt de vista alimentari, les flors del saüc fresques es poden menjar arrebossades: sucades en ou, enfarinades i fregides en oli (bunyols o crespells de flors de saüc). També poden servir per aromatitzar altres menges (truites, iogurt, mel) i begudes. Amb els fruits es poden fer melmelades, compotes, sucs, gelees, etc
De les flors o dels fruits del saüc també se'n poden fer begudes, aigües, vins, xarops, esperits i xampanys. A l'Alt Empordà, per exemple, es fa una beguda molt refrescant diluint l'oli essencial de les flors o el suc dels fruits amb aigua. Al Conflent es comercialitza el Byrr, un licor aperitiu amb flors de saüc. I a moltes llars, el mes de maig es prepara el xampanyet de saüc, una beguda alcohòlica d'elaboració casolana.
Text: Manel Carrera Escudé
Fotografies: Manel Carrera Escudé, Wikipedia
|
Orella de Judes |
|
Orella de Judes
A la tardor, sobre l'escorça del saüquer sovint hi apareix un bolet gelatinós -de poca tradició gastronòmica al nostre país però molt apreciat a la Xina- anomenat Orella de Judes perquè, segons la tradició cristiana, aquest personatge va morir penjat d'un saüquer.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Les herbes remeieres. Volum I: De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica
Gausachs, Ramon / Rafael Dalmau Editor
La tradició i la cultura herbolària a Catalunya ha estat i és tan rica ...
|
|
|
| |
Plantas Medicinales. El Dioscórides renovado
Font i Quer, Pius / Edicions Península
Un clásico entre los libros sobre plantas medicinales. Publicado por primera ...
|
|
|
comprar
| |
Herbes per curar, herbes per cuinar. Remeis i receptes tradicionals de Provença.
Chardenon, Ludo / Editorial Alta Fulla
«Les eminències mèdiques havien capitulat davant un èczema crònic que enverinà ...
|
|
|
comprar
| |
Els remeis de l'Àvia. Manual d’ús de les 160 plantes medicinals més freqüents
Rosselló Aparicio, Eduard / Llibres de l'Índex
El quadern consta de cinc parts. La primera és una llista general de plantes ...
|
|
|
comprar
| |
Plantes medicinals de Montserrat
Jorba Camps, Jaume / Pagès Editors S.L
Aquest llibre pretén donar a conèixer les propietats terapèutiques de les ...
|
|
|
| |
Usos i cultura popular de les plantes a les Gavarres
Saura i Mas, Sandra / Consorci de les Gavarres
Compilació de les diferents receptes que la gent de l'entorn del massís ...
|
|
|
| |
Les plantes medicinals del Matarranya
Blanc i Grau, Miquel / Associació cultural del Matarranya
Miquel Blanc ha aconseguit fer una veritable guia botànica de totes aquelles ...
|
|
|
| |
Herbes remeieres de la Garrotxa: recull de medicina tradicional
Diversos autors, / Llibres de Batet
Aquest llibre té el seu inici en l'exposició "Plantes medicinals de la ...
|
|
|
| |
Essències
Bosch Cebrián, Carme / Ajuntament de Girona
Les espècies vegetals ens ofereixen un repertori aromàtic i cromàtic immesurable, ...
|
|
|
comprar
| |
Herbes per a guarir. Un receptari medieval valencià de començament del segle XV
Gallent Marco, Mercedes / Publicacions de la Universitat de València (PUV)
El receptari objecte d’aquest treball es troba entre les fonts manuscrites ...
|
|
|
| |
Etnobotànica de les terres gironines. Natura i cultura popular a la plana interior de l'Alt Empordà i a les Guilleries
Diversos autors, / Diputació de Girona
L'etnobotànica és una disciplina situada en la interfície entre les ciències ...
|
|
|
comprar
| |
Guia de plantes medicinals dels Països Catalans
Diversos autors, / Edicions Cossetània
En aquest llibre escrit per Núria Duran, Maria Manonelles i Ramon Pascual ...
|
|
|
| |
Herbes remeieres de Queralbs i de Núria
Escalé i Parramon, Maria Dolors / Edicions de l'Albí
L'autora ha volgut recollir en aquest llibre la tradició del coneixement ...
|
|
|
| |
Plantes medicinals i comestibles
Diversos autors, / Caixa Ontinyent. Obra Social
Treball de Antoni Conca i Josep Enric Oltra Benavent sobre els diferents ...
|
|
|
| |
Remeis populars a les Valls d'Aguilar
Diversos autors, / Edicions Salòria
Aquesta guia recull els remeis que tradicionalment s'han fet servir, en ...
|
|
|
| |
Plantes medicinals del Pallars
Agelet Subirada, Antoni / Antoni Agelet Editor
Aquest llibre és una adaptació editorial de la Tesi Doctoral de l'autor ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
