|
Ecosistema: Cultura popular > Cançoner > Cançons de bressol
|
|
Cançons de bressol
«Mantres» casolans per atraure la son
A cada casa
Boix del segle XIX
Dibuix antic
Nin en braços de la seva mare
Il·lustració: Marta Altés
Il·lustració d'Irene Bofill
Il·lustració de Subi
Lluna amb nen
|
| Una de les tasques quotidianes que cada nit han de fer els pares que acaben de tenir una criatura és mirar d’adormir el seu fill o filla. Amb alguns infants no cal, perquè ja s’adormen sols, però a d’altres els costa més conciliar el son. Per això, molts gronxen els seus petits abans d’anar a dormir mentre els canten una cançó de bressol.
També conegudes per “bressoles”, “noninons”, "non-nons", “cançons de bres” o “cançons de gronxar”, són cançonetes cantades en veu baixa amb un ritme molt hipnòtic, basat en l'onomatopeia i la repetició de paraules curtes. El seu objectiu és atraure la son: aconseguir que el nen es tranquil·litzi i, finalment, s’adormi mentre escolta la veu d’un dels seus progenitors.
Moltes d’aquestes cançons les improvisen els propis cantaires al mateix temps que gronxen el seu petit, però d’altres formen part d’un repertori tradicional, més o menys conegut per tothom. Us n'oferim un petit recull d’entre les que existeixen en la tradició popular.
Son, son, vine, vine
Son, son, vine, vine
als ulls de [nom de l’infant].
Son, son, son, son, soneta vine,
son, son, soneta vine.
La son, son se n’és anada
sota la flamada.
(Recollida per l’Obra del Cançoner Popular a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental).
Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi;
quan la son serà vinguda
el posarem al bressol;
son, son, vine, vine, vine;
son son, vine d’on tocom.
(Recollida per Joan Amades a Folklore de Catalunya, volum III. El Cançoner)
Son, son, veni, veni, veni;
son, son, vine, vine, son;
si la son venia, jo m’adormiria,
si la son em ve, jo m’adormiré.
Amb la variant:
Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni, von;
si la son ne vengueria
mon fillet s’adormiria
com la son no en vol venir
mon fillet no es pot dormir.
(Recollida per Joan Amades a Folklore de Catalunya, volum III. El Cançoner)
Son, soneta, vine aquí
a la voreta del coixí.
Quan la soneta vindrà,
la nina s’adormirà.
--
La son soneta, la son ja ve,
tothom li canta i li vol bé.
La son, soneta, la son ja ve,
tothom li canta. Qui li don re?
(Extreta de Cançoner infantil. Les millors cançons de la nostra tradició per a nens i nenes. Noemí Villamuza)
Vou-veri-vou
Horabaixa post es sol
plorinyava l'infantó;
no ploreu, angelet, no,
que mumareta no ho vol.
Noninó, noninó,
una engronsadeta
pes nin petitó.
Honorat Noguera i Aulí (1887). Popular a Mallorca
Noninó, noninó
No, ni, no, li diu sa mare;
no, ni, no, en es seu fió;
no, ni, no, quan el bolcava;
no, ni, no, an es petitó.
(Recollida per Joan Amades a Folklore de Catalunya, volum III. El Cançoner)
Oninó li diu sa mare,
oninó en el seu fillet.
Oninó quan lo bolcava,
Oninó quan fou grandet.
Si l’àngel bo l’adormia,
quina dormida faria.
L’àngel bo l’adormirà
quina dormida farà.
(Recollida per l'Obra del Cançoner Popular a Maó, Menorca)
Noninó, ninó, ninona,
noninó, ninó, ninona,
nineta, nineta, no.
Que canti qui té cantera,
Que he acabades ses cançons;
en duc dins es butxacons
cosa de mitja cortera.
(Recollida per l'Obra del Cançoner Popular a Sant Marçal, Mallorca)
Non, non
Non, non, petitú,
la mama se’n va al cantú
a cercar un parpellú
per amusar lo ninú.
Santa Catrina
fa dormir la nina.
Sant Joan
fa dormir l’infant.
(Recollida a la Vall de Ribes, Cerdanya i Baridà. Catalunya)
Non, non, noneta
el meu petit té soneta.
No es pot adormir,
i la Mare de Déu
li farà el coixí.
Non, non.
(Recollida per Joan Amades a Folklore de Catalunya, volum III. El Cançoner)
Non noroneta, non-non,
non noroneta non nina,
non noroneta non-non,
mmmm….
(Estrofa que es repeteix entre versos. Recollida a l'Alt Urgell per Lluïsa)
Altres
Soneta vine’m a l’ull
que no he dormidet encara;
soneta, vine’m a l’ull,
que no he dormit avui.
--
El meu nen es vol adormir,
però la son no és arribada;
hauré de pujar al terrat
i baixar-la per l’escala.
--
El meu petitet té son;
el ficaré en el bressol,
dormirà tota la nit
content com un rossinyol.
--
La xica s’adormirà,
la xica farà noneta,
sa mare la bressarà
cantant-li una cançoneta.
Din, dan, din, deta,
sa meua fieta;
din, dan, din, deta,
vindrà sa soneta.
(Recollides per Joan Amades a Folklore de Catalunya, volum III. El Cançoner)
Sant Joan, feu-lo ben gran;
Sant Martí, feu-lo dormir
feu-li fer una dormideta,
fins a demà de matí.
(Enviada per Bienve Moya, Vilanova i la Geltrú)
Text i tria de les cançons: Manel Carrera i Redacció festes.org
Si coneixes alguna cançó més, diferent de les que hi ha aquí publicades i vols que l'afegim, envia'ns-la per correu electrònic a l'adreça info@festes.org i ho farem amb molt de gust. (Actualitzat el 18 de març de 2020)
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
