|
Ecosistema: Protagonistes > Balls i danses > El Galop/Toquen a Córrer
|
|
Toquen a córrer
L'eufòria dansada
Diferents poblacions de la costa, Festes major d'estiu a la costa
La cobla tocant a córrer (Tossa)
Trios del Toquen a Córrer de Tossa
Eufòria a Tossa
Inci del Toquen a Córrer de Blanes
Formant la roda a Lloret de Mar
Fliera de dones a Lloret de Mar
La roda del Toquen a Córrer de Lloret de Mar
Partitura de la tonada de Tossa
|
| Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, molt alegre i animada, en què gent de totes les edats es barreja, s'agafa, s'abraça i es posa a córrer, saltant amb eufòria.
Córrer, saltar i ballar amb eufòria
En la tradició catalana, molts balls i danses populars acaben amb una espècie d'esclat festiu en què els participants, agafats els uns als altres, evolucionen animadament al galop, corrent i saltant amb alegria i en un ritme creixent.
Aquesta mena d'epílegs de ball tenen diverses formes i denominacions arreu del territori. A les poblacions costaneres, des d'Arenys a Cadaqués, aquesta mena de correguda festiva es coneix amb el nom de Toquen a Córrer i sovint era el punt i final del Ball de les Almorratxes, el Ball del Ciri o les ballades de sardanes en festes populars.
El Toquen a Córrer és, tècnicament, un galop. El galop no és pròpiament un ball amb una coreografia ben definida executada per uns balladors entrenats, sinó més aviat un conjunt d’evolucions dansades, airoses i esbojarrades, d’una colla de persones que s’agafen i abracen en fileres. És una cursa dansada, molt alegre i animada, quasi extàtica, al qual tothom s’hi entrega corrent i saltant, amb ànim de barrejar-se, de córrer els uns amb els altres. No hi prenen part balladors professionals o d'esbart, sinó persones anònimes de totes les edats, sense instrucció en temes de dansa. Que tothom hi pugui participar ha estat el que, de fet, l'ha convertit en tan popular.
Estructura
El Toquen a Córrer té dues parts, tot i que en alguns pobles només se n’ha conservat una. Comença al bell mig d'una plaça prou espaiosa, on es formen diverses fileres de fins a deu persones que evolucionen donant voltes de forma concèntrica al voltant del punt central de l’espai, figurant l'eix d'una roda de carro, en el sentit contrari a les agulles del rellotge, i en un ritme molt animat i in crescendo.
A la segona part, les fileres es desfan i es formen espontàniament parelles o trios de balladors que, a partir d’un moment, comencen a córrer acceleradament en esbojarrat galop, al so d’un ritme molt viu, tot al llarg d’un carrer de la població. En molts indrets es fa en un carrer interior paral·lel al passeig de primera línia de mar, o en algun altre carrer immediat de la plaça.
El balladors corren abraçats, fent trajectes d’anada i tornada, en una mena de passeig festiu i dansat que pot arribar a durar hores, doncs només acaba quan els balladors o els músics ja no poden més. De fet, es diu que consisteix en una espècie d'estira-i-arronsa per determinar aviam qui aguanta més.
Extensió geogràfica i denominacions
El nom prové del fet que, en acabar el ball més formal del que és complement, els músics toquen "a córrer", és a dir, comencen a interpretar unes peces musicals molt animades i ben conegudes per tothom que marquen l'inici de les corredisses i la bulla.
El Ball de Córrer era usual a la part de l'Alt Maresme i Baixa Selva i és conegut amb el nom de “toquen a córrer” a Arenys de Mar, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar. A Sant Pol de Mar, Calella, Cabrera de Mar es ballava per Carnaval.
Només es manté viu a Tossa de Mar, el dia 2 de juliol, en el marc de la Festa de la Mare de Déu dels Socors, i el dia 13 d'octubre a l'Aplec de Sant Grau; a Lloret de Mar, el 23 i 24 de juliol, en el marc de la Festa Major, i a Blanes, el 26 de juliol, en el marc de la Festa Major i com a punt i final del Ball de les Morratxes.
El ball també és tradicional al Baix Empordà. A Palamós és conegut per “la Borra” perquè en córrer, els balladors acompanyaven la tonada cantant "Saca la borra, saca la borra, el llorito i la cotorra". Sembla que era el punt i final d'un ball de Carnaval. A Llafranc és conegut per "toca-la corre" o “la corra”, es ballava per la Festa Major de Santa Rosa, el 30 d'agost, a la plaça del Promontori. En files de sis o vuit persones, la gent del poble evolucionava rodant a un ritme cada vegada més ràpid i alegre. Malgrat que els balladors s'agafaven ben fort, la roda humana anava agafant velocitat i sempre hi havia algú dels extrems que sortia disparat. A Palafrugell és conegut per "Toca-la córrer", era similar al de Llafranc i tenia lloc una vegada acabat el ball de les almorratxes. També s'havia ballat per Carnaval.
També és conegut a l’Alt Empordà, documentat a Figueres, l’Armentera, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries, l’Escala, i fins a Girona.
Està emparentat amb altres balls espontanis producte de l'eufòria, com els Tirabols de la Patum de Berga.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
