|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu d'agost > Festes majors
|
|
Festa major
El poble recorda i referma el seu vincle amb el riu
Flix (la Ribera d’Ebre), Pels volts del 15 d'agost
Cursa de pontones
La banda de música
Inflables
Pal ensabonat
Expectació per veure els jocs al riu
Cursa a rem amb les pontones
Regata femenina
Embarcació autoconstruïda
Llançada de melons i síndries
|
| Els jocs al riu Ebre i la tradicional cursa de pontones —un tipus de llaüt que durant segles va ser el principal mitjà de transport fluvial— són els elements més destacats de la Festa del Riu, una popular i més que centenària celebració que, cada any a mitjan agost, té lloc en el marc de la Festa Major de Flix.
Flix i el riu
Situat a vuitanta quilòmetres del Delta, Flix és el segon municipi del tram català del riu Ebre, després de Riba-roja. Com altres poblacions de la ribera de l’Ebre, la seva història ha estat marcada, des de fa segles, per la presència imponent d’aquest gran corrent d’aigua que, al pas pel poble, fa un pronunciat meandre.
La festa major d'estiu
La festa major d’estiu de Flix se celebra pels volts del 15 d’agost, diada de l’Assumpció de la Mare de Déu, amb cinc intenses jornades que inclouen una gran quantitat d’actes. D’entre tots ells destaca la centenària Festa del Riu, un popular model de festa — també present en altres poblacions de la ribera de l’Ebre— basat en els jocs i les curses al riu. Se celebra a la part inferior del meandre —conegut per Riu de Baix—, entre el pas de barca i la presa de la central hidroelèctrica, a l’altura de l’embarcador del Club Nàutic Flix, l’entitat que organitza i coordina bona part dels actes.
Elements i jocs de la Festa del Riu
Habitualment, la Festa del Riu se celebra un dels dies del cap de setmana de festa major. Després de dinar, els representants polítics, convidats i les pubilles i hereus, acompanyats per la banda de música i els gegants del poble, fan acte de presència a l’embarcador, on ja fa estona que hi ha tots els participants.
El primer joc és el pal ensabonat o cucanya amb cintes. Es tracta d’un llarg pal de fusta que s’unta amb sabó i es col·loca de forma horitzontal a certa altura de l’aigua amb un suport a terra ferma. Els participants han de tractar de caminar per damunt del pal fins a aconseguir agafar una de les tres cintes que hi ha a l’extrem. Cada cinta té un premi diferent, que antigament era en espècie (un conill, un pollastre, embotits, etc.) i que actualment és en metàl·lic. Els joves agafen velocitat i, fent equilibris tractant de no caure a l’aigua, llisquen damunt el pal per intentar agafar una de les cintes, enmig dels comentaris del nombrós públic que els observa.
Un dels actes més esperats de la festa—i el que té més història— és la cursa de pontones, un seguit de regates protagonitzades per embarcacions a rem. Les pontones són un tipus especial de muleta, un llaüt petit d’entre 5 i 7 metres d’eslora i metre i mig d’amplada, tradicionalment construït amb fusta d’olivera i pi. Eren utilitzades pels llaüters, un antic ofici basat en el transport de mercaderies al llarg de tot el trajecte navegable del riu Ebre. L’ofici va entrar en decadència a tot arreu excepte a Móra d’Ebre i a Flix, coneguda com a «vila de llaguters», on encara es feien servir pontones fins als anys seixanta del segle xx per portar carbó des de Mequinensa i Faió.
Les embarcacions llaüteres de Flix, i també les d’Ascó, s’anomenen pontones perquè eren utilitzades en les tasques que tenien lloc a prop dels ponts flotants. Tot i que a Flix les pontones han servit històricament per al transport de petits volums de mercaderies —raïm, olives, carbó, llenya, taronges, arròs, terrissa…—, més modernament també s’han utilitzat per anar a pescar o passejar pel riu.
Les pontones que participen en les curses mantenen part del seu aspecte tradicional però moltes han estat adaptades per a la competició. La seva tripulació està formada pel patró, que controla el timó, i per quatre vogadors o remers, que fan grans esforços amb els rems per fer avançar la barca. Les regates, tant en la seva categoria masculina com femenina, es desenvolupen en un tram de riu d’entre 1 i 2 quilòmetres de llargada i sense gaire corrent. Expliquen que, a diferència d’altres indrets, la cursa de Flix és «neta», perquè cada una de les embarcacions participants fa la maniobra de girar 180 graus, la ciavoga, a la seva boia situada al bell mig de l’aigua, evitant així les topades entre embarcacions.
Durant tot el dia se celebren altres activitats al riu, com la cursa de natació, la cursa de piragües i la concentració d’andròmines, amb el concurs de tot tipus d’embarcacions de fabricació casolana. Els jocs més apreciats pels petits es desenvolupen al voltant d’estructures inflables aquàtiques, la majoria situades damunt l’aigua. Els jocs posen a prova l’habilitat dels menuts al mateix temps que els ajuden a perdre la por del riu.
El darrer acte és la llançada de melons i síndries al riu. Acabades les curses i la resta de jocs, una barca salpa de la riba i, mentre va donant tombs aleatòriament, va deixant anar a l’aigua exemplars d’aquests grans fruits. Tot aquell qui en vol aconseguir un, per gaudir allà mateix amb els amics o per portar-lo a casa com a trofeu, s’ha de llançar a l’aigua per agafar-lo. Aquest acte és hereu directe de la tradicional solta d’ànecs, un dels jocs més populars de les antigues festes del riu i que, a partir de l’any 1988, va deixar de celebrar-se arran de les denúncies d’entitats defensores dels drets dels animals i la llei de protecció dels animals en espectacles públics.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Arxiu festiu. Gràcia. Festa Major 1817-1943
Pablo i Grau, Jordi / Federació de la Festa Major de Gràcia
Inclou un CD Rom amb més de 1000 imatges de la història de la Festa Major ...
|
|
|
comprar
| |
La festa al Pallars Sobirà (1905-1970)
Diversos autors, / Pagès Editors S.L
Aquest llibre, catàleg de l'exposició del mateix títol, pretén mostrar ...
|
|
|
| |
El Serpent de Manlleu: Llegenda, cançó i festa
Donada, Toni / Associació El Serpent de Manlleu
El llibre parla dels tres aspectes que formen la figura del Serpent de ...
|
|
|
| |
Gràcia. Història de la festa més gran del pla
Sanclemente, Vicenç / Edicions Carrer Gran
Aquest llibre no pretén ser la història de la Festa Major completa, en ...
|
|
|
comprar
| |
Tradicions de Gràcia
Amades i Gelats, Joan / La Violeta de Gràcia i el Taller d’Història de Gràcia
Reedició d'aquest llibre publicat el 1950 per commemorar el centenari de ...
|
|
|
comprar
| |
L'etern efímer. Gràcia: 200 anys de festa
Diversos autors, / Ajuntament de Barcelona
Aquest llibre surt en motiu dels actes de commemoració del bicentenari ...
|
|
|
| |
Palau de Cerdagne, village de la Xicolatada
Pelletant, Daniel / Ajuntament de Palau de Cerdanya
En aquest llibre hi ha tota la documentació que l'autor ha pogut recollir ...
|
|
|
comprar
| |
Quan els carrers eren sempre nostres. Patrimoni popular de Santa Coloma de Queralt
Diversos autors, / Diputació de Barcelona i Institut d'Estudis Catalans
Quan els carrers eren sempre nostres rescata la memòria de Santa Coloma ...
|
|
| |
 | |
|
| |
La Bisbal sona!
Diversos autors, / Salseta Discos
Un CD que recull les músiques i cançons populars de la Festa Major de La ...
|
|
| |
 | |
|
| |
A Gràcia és Festa Major
Diversos autors, / Fundació Festa Major de Gràcia
El reportatge ha estat impulsat per la Fundació Festa Major de Gràcia, ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
