|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Domènec > Ritu del càntir nou
|
|
Ritu del càntir nou
L'estrena ritual d'un càntir
Diferents poblacions, 4 d'agost
Font de Sant Domingo d'Argentona
Parada de càntirs
Càntir sense estrenar
Omplint el càntir
Càntir d'agost
|
| Coincidint amb l'època de l'any en què l'aigua és menys abundant -a tot arreu però especialment als pous i a les fonts-, el 4 d'agost se celebra la Festa de Sant Domènec o Sant Domingo, una diada que inclou la purificació i benedicció de l'aigua i el singular ritu del càntir nou.
Sant Domingo, el càntir i l'aigua
El dia 4 d'agost se celebra la festa de sant Domènec, també conegut per Domingo de Guzmán, fundador de l'orde dels dominics i un dels sants relacionats amb l'aigua al nostre país, juntament amb sant Magí.
A més de ser del patró de pinxos, ocellaires i escombriaires, sant Domènec havia estat invocat pels pagesos, que creien que tenia la facultat de provocar la pluja i també d'aturar-la, quan queia en excés. Com a patró de l'aigua, també el tenien en consideració tots aquells oficis que requerien aigua per al seu desenvolupament, com els paperers o els indianaires, que aquest dia feien festa.
A casa nostra, sant Domingo està directament vinculat amb un dels atuells populars que tradicionalment més s'han utilitzat per transportar i guardar l’aigua fresca: el càntir.
Conta la tradició que el sant va viure a Barcelona, ciutat on fundà el primer convent dels dominics d'arreu del món. Segles més tard, cada 4 d'agost, els frares del convent barceloní beneïen l'aigua tirant al fons del pou unes fulles de taronger que el mateix sant havia plantat durant la seva estança a la ciutat, així com pols d'unes relíquies santes i altres herbes. Aquesta peculiar benedicció de l'aigua es va estendre a tots els convents dominics, que aquest dia també celebraven aquest ritu de purificació de les aigües dels pous.
Un ritu popular
La festa era semblant a tot arreu: la gent anava a buscar aquesta aigua beneïda del pou del convent, amb la creença que tenia propietats remeieres, i se l'enduien dins un càntir que, per tal que conservés íntegres les seves virtuts guaridores, necessàriament havia de ser nou.
L'explicació de tal tradició cal buscar-la potser en el fet que, quan es posa aigua per primera vegada en un càntir, per refrigeració l'atuell «sua» i adquireix les propietats que després li permeten conservar l'aigua a una temperatura més fresca que la de l’ambient.
L'aigua de sant Domingo es guardava dins el càntir tot l'any i només es feia servir en ocasió de determinades malalties. Cada quatre d'agost, perquè tothom pogués comprar un càntir nou, pels voltants del convent es feia una fira on els terrissers del municipi venien els seus atuells de totes mides i formes. Tot i que els terrissers ingressaven una bona quantitat de diners en aquesta festa anual, el patró del gremi (gerrers, ollers, rajolers i escudellers) és —almenys des del segle XV— sant Hipòlit, l’onomàstica del qual se celebra el 13 d'agost.
La festa havia estat molt popular en totes aquelles poblacions que comptaven amb la presència d'una ermita o convent de dominics, edificis sovint construits al voltant d'un pou d'aigua.
La festa avui
Avui, la festa - i el ritu de l'aigua de sant Domingo- només se celebra en algunes poblacions, com Argentona o Balaguer. La festa compta amb el tradicional repartiment de l'aigua beneïda, la compra de càntirs nous, jocs amb atuells de terrissa i altres activitats complementàries.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
