Foguera al costat del riu
Font de Sant Patllari
Joc d'estirar la corda
Enfangada dels joves
Inici de la baixada
Els veïns ruixen amb aigua als enfangats
L'aigua també cau dels balcons
El destí final és el riu
|
| Cada any pels volts dels solstici d’estiu, i en el marc de la festa major, Camprodon viu una de les seves tradicions festives més estimades: la Baixada de la Font de Sant Patllari. Els joves s’enfanguen a la font i, al crit de «Volem aigua!», recorren els carrers del poble cantant i ballant, mentre reben les trombes d'aigua que els veïns els llancen des de balcons i finestres.
Camprodon celebra la seva festa major pels volts del 21 de juny, solstici d’estiu i diada de Sant Patllari, patró de la població. Les celebracions duren diversos dies i inclouen una gran quantitat d'activitats culturals per a totes les edats i gustos. D'entre tots els actes de la festa destaca, sens dubte, la concorreguda Baixada de la Font de Sant Patllari.
Es tracta d’un ritu únic a Catalunya, propi del costumari de la Nit de Sant Joan i vinculat a les creences sobre les virtuts de l’aigua durant el solstici d’estiu. La Baixada comença a mig matí quan bona part dels habitants de Camprodon es desplacen a peu fins a la font de Sant Patllari, una font situada als afores del poble, en un paratge ombrívol ple d’arbres monumentals. A prop del brollador, un fragment del poema Les muntanyes de Joan Maragall esculpit sobre un monòlit parla de l’indret. L'origen d'aquesta font que brolla aigua per tres raigs diferents té una explicació llegendària.
La llegenda explica que les relíquies de sant Patllari arribaren al poble de la mà d'un monjo benedictí que les portava d'amagat damunt un ruc. Quan el frare i l'ase van passar per Camprodon, l'animal va decidir parar-se i no avançar més. Allà, mentre el monjo el forçava a moure's, el burro va donar tres guitzes a terra i brollaren els sortidors d'aigua de la font que, des d'aleshores, duu el nom del sant.
Al migdia, la zona que envolta la font de Sant Patllari s'omple amb centenars de persones de totes les edats que es distribueixen en grups d'amics i familiars. Asseguts a terra o en taules, celebren un àpat a base de mongetes seques i llangonisseta, tot ben regat amb abundant cava, cafè i licors. Després del dinar i enmig d'un ambient alegre i d'excitació creixent, se celebren els jocs tradicionals, com la popular estirada de corda, que posa a prova els més forçuts.
Una vegada acabats els jocs, i en un ambient cada vegada més festiu, els joves es desplacen fins al prat que hi ha just sota la font, que esdevé un caòtic camp de batalla. Els participants agafen aigua de la font i la barregen amb la terra per fer el llot que fan servir per enfangar-se els uns als altres. Entre crits i corredisses, els joves s’estripen les samarretes i proven d'escampar el fang per la cara i el cos de tot aquell qui és allà en aquells moments, especialment d'amics i coneguts. Les anades i vingudes entre el prat i la font són constants i molts acaben rebolcant-se al fangar. L'objectiu dels joves és acabar amb el cos ben cobert de fang. Només així, segons la tradició, es pot iniciar la Baixada de la Font de Sant Patllari.
Acabat el fangueig a la font, es crea espontàniament una concorreguda comitiva de joves esvalotats. Davant seu, un animador i un músic locals, que toca en directe damunt un vehicle, esperona els participants, que recorren junts el trajecte que hi ha entre la font i el centre del poble cantant, ballant, rient i demanant aigua. Durant el recorregut es canten cançons com L’airet de la matinada i s’engresca els joves amb la pregunta «Què volem?», a la qual responen cridant amb un vehement «Aigua, aigua, aigua!!». En sentir-los arribar, la gent surt de les cases i, amb mànegues, galledes i altres recipients, tira aigua al tumultuós grup de joves. Pel camí, alguns recullen flors que hi ha pels vorals i les donen a les noies que troben. Quan la comitiva arriba a la plaça Santa Maria, als peus del Monestir de Sant Pere, comença un bany d'escuma i es realitzen diferents balls populars, com La Dansa del Minué o La Maniera, que és propi de Camprodon.
Seguidament, els joves continuen la seva animada cercavila pels carrers més cèntrics de Camprodon, rebent encara més aigua que els aboquen els veïns des de balcons i finestres. La destinació final és la zona del Pont Romà, l’emblemàtic pont de pedra del segle XII que travessa el riu Ter just després de l'indret on rep l'aigua d'un dels seus afluents, el Ritort. Quan arriben al pont, tal com mana la tradició, els joves salten al riu des de la barana del carrer Sant Roc. Una vegada tothom és dins l’aigua, es mullen i remullen entre ells, feliços d'haver complert el ritu i haver assolit, un any més, la gesta de la Baixada de la Font de Sant Patllari.
Les celebracions de la festa major continuen amb la revetlla de Sant Joan, que acaba amb l'encesa de la monumental foguera feta amb andròmines que hi ha a la llera del riu, el llançament individual de petards pel poble, un gran castell de focs i un concert, que tanquen uns dies intensos, plens d’emocions i vivències.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
