Les muletes són protagonistes
Peça de fusta per sirgar
Els gegants sirgadors
Concurs de sirgadors
Estirant la corda
Sortida de la cursa de muletes femenina
A punt de fer la ciavoga al pont
Remuntant el riu pel marge
Beguda pròpia
Melons i xíndries
|
| Móra d’Ebre recorda cada any en plena festa major la importància que va tenir per a la vila l’antic ofici dels llaüters, basat en el transport fluvial de mercaderies. S’hi celebra la Festa del Riu, amb les tradicionals curses d’embarcacions a rem i un concurs de sirgadors.
Capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, Móra d’Ebre és un poble construït a la riba d’aquest gran riu, just en un tram on el corrent és molt fort. Separat de Móra la Nova per un gran pont de formigó, esdevingut símbol i popularment anomenat «pont de les arcades», el municipi celebra la seva festa major pels volts del 29 d’agost, diada de la degollació de Sant Joan Baptista, amb un extens programa d’actes culturals.
D’entre totes les activitats que es fan durant aquest últim cap de setmana d’agost, destaca la Festa al Riu, que se celebra amb diverses activitats relacionades amb l’antic ofici dels llaüters.
Poble de llaüters
Els llaüters o «llaguters» eren els homes que s’encarregaven de transportar mercaderies amunt i avall pel riu, una feina dura i arriscada que portaven a terme amb dos tipus d’embarcacions de fusta: els llaüts, de gran cabotatge i envergadura, i les muletes, que eren més petites. Molts es jugaven la integritat física mirant de guiar la barca pel riu, una tasca que en molts trams, com el de Móra d’Ebre, sovint es feia contra el corrent de l’aigua.
Els sirgadors eren els encarregats d’estirar amb força la sègola o sirga del llaüt, una llarga corda amb què podien fer anar l’embarcació d’una vorera a l’altra i de la qual se servien per fer remuntar les barques riu amunt. També s’anomenaven daliners perquè per realitzar la seva feina utilitzaven un dalí, un bastó gruixut amb què es recolzaven mentre avançaven pel terreny inestable de la riba.
La seqüència ritual
La Festa al Riu comença dissabte de festa major al matí, davant l’Ajuntament, quan un grup de versadors de jota de l’Ebre improvisa algunes cançons rimades. Durant aquest acte d’inici de la festa s’entrega un dalí d’honor a alguna persona que hagi treballat en la consolidació de la cultura dels llaüters. El daliner d’honor, juntament amb els representants polítics, les pubilles i hereus, la banda de música i els dos gegants —que representen una parella de sirgadors—, es dirigeixen fins a l’embarcador del Club Nàutic de Móra d’Ebre on, de mica en mica, es van concentrant els participants i els espectadors.
El primer acte de la festa és el Concurs de Sirgadors, una prova de força durant la qual diversos joves, emulant els antics sirgadors, han d’arrossegar una embarcació carregada amb una tona de pes i portar-la, en el menor temps possible, entre dos punts concrets de la ribera del riu. La competició comença amb el tradicional toc de corn marí, utilitzat pels antics llaüters per anunciar la seva arribada als pobles o per evitar col·lisions els dies de boira. Per anar pujant la barca riu amunt, cada sirgador ha d’estirar —fent tota la força possible— una llarga corda connectada a l’embarcació.
El concurs és obert i els joves participants llueixen la roba tradicional dels sirgadors, que té la particularitat que duu incorporada una peça de fusta damunt l’espatlla, que serveix per passar-hi la corda i gràcies a la qual el sirgador no es fa mal mentre l’estira, sobretot en els trams més durs.
Tot seguit té lloc l’acte més esperat del dia: les curses de muletes, nom amb què aquí es coneix —com en altres pobles de la ribera sud de l’Ebre— els petits llaüts de riu fets servir secularment en la navegació i el transport fluvial. Tot i que no s’ha pogut datar amb exactitud el seu origen, hom creu que són hereves directes de les competicions que els llaüters efectuaven en determinats moments de l’any, basades en la forta rivalitat, personal i professional, que hi havia entre ells. Avui, els que hi participen ja no pertanyen a famílies llaüteres sinó que són joves que s’entrenen dos mesos abans de la festa major i afronten la competició com un repte esportiu per demostrar en quin poble es voga amb més destresa i velocitat.
Les curses de muletes de Móra d’Ebre són, sens dubte, unes de les més mítiques d’entre totes les que se celebren a l’Ebre. La rivalitat existent entre les barques, el fort cabal que el riu té en aquesta zona, juntament amb el fet que la ciavoga —la maniobra de girar l’embarcació— només es pot fer a les dues pilastres del pont de les arcades (fet que sovint provoca topades entre les muletes), ha provocat que generin cada any molta expectació i siguin moltes les persones que, des de la riba del riu, animin i observin atentament les evolucions dels participants.
La particularitat de les curses morenques rau en el fet que el trajecte de tornada és a contracorrent i s’ha d’efectuar amb l’embarcació ben amorrada a la ribera, on la força que fa el riu és menor. Cada muleta porta quatre remers, els vogadors, i un cinquè que ha de dirigir el timó de la barca i d’encoratjar amb crits d’ànim els seus companys. Se’n realitzen de dues categories, masculina i femenina, i una altra d’infantil, i s’atorguen premis.
La Festa del Riu té una beguda pròpia anomenada Sirgador, una gasosa barrejada amb cafè i un raig de rom, popularment conegut com a «suau», que bevien els antics sirgadors i llaüters.
La festa també inclou la cursa de natació travessant el riu i el llançament de melons i síndries a l’aigua, acte que com en altres pobles de l’Ebre va substituir la tradicional solta d’ànecs.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
