|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Roc > Festes majors
|
|
Festes Majors
Aplec als «corros» de Sant Roc
Paüls (el Baix Ebre), pels volts del 16 d'agost
Ambient al voltant de la font
L'ermita
Omplint el tradicional càntir
Les curses
Els «corros» de pedra
Dinar als «corros»
La imatge del sant
La banda tocant
Ballada de jotes
|
| Unes particulars construccions en pedra seca per dinar, unes curses de caràcter ritual, una ballada popular de jotes i de sardanes a ritme de banda, i la bellesa d'un paratge natural amb arbres centenaris i una font ufanosa, són els principals elements de la Festa de Sant Roc que se celebra cada any en el marc de les festes majors de Paüls.
El paratge i la font de Sant Roc
Situat a l'interior del Parc Natural dels Ports, a uns tres quilòmetres del nucli urbà, el paratge on hi ha l’ermita és d'una bellesa excepcional. Està creat a redós d'una deu d’aigua d'origen natural que brolla al bell mig de la muntanya i que, des de temps immemorials, proveeix d'aigua el poble. L'aigua, que és força ferruginosa però que no té propietats guaridores, surt de forma generosa per setze sortidors, especialment després d’un episodi de pluja intensa.
Al voltant de la font hi ha un bosc d'aurons, pins i carrasques centenàries que mantenen la zona permanentment a l'ombra, una ermita dedicada a sant Roc, de construcció senzilla i rodejada per xiprers gegants, i un espai per fer foc i brasa.
La Festa de Sant Roc
Cada 16 d'agost aquest solitari espai s’omple d’alegria, música i olor de menjar. S’hi celebra la Festa de Sant Roc, la trobada anual dels habitants de Paüls en agraïment a l'aigua que durant tot l'any els proporciona la font.
La celebració comença de bon matí amb l'arribada esglaonada de paülsencs i paülsenques de totes les edats i condicions al paratge, que fan la visita de rigor a la font per omplir els tradicionals càntirs de ceràmica i uns nous de plàstic. A mig matí, la banda de música del poble acompanya les pubilles, els hereus (grans i petits), els representants polítics i els de les entitats fins a l'interior de l'ermita, on té lloc una missa cantada en honor a sant Roc, durant la qual es reparteix aigua beneïda i es canten els goigs.
«Corres» i «corros»
Acabada la missa comencen les peculiars «corres», nom que reben aquí un tipus de carreres competitives amb premis per als vencedors. Organitzades en categories (infantil, adult i professional) les «corres» tenen, però, caràcter ritual, ja que el trajecte —conegut però no marcat— per on tenen lloc enllaça dos espais sagrats, l'ermita i la font, i es desenvolupen en sentit antihorari. La banda de música toca per donar la sortida de cada cursa i cada vegada que els corredors passen per davant seu. Els organitzadors habiliten una taula amb aigua de la font per als participants i recorden constantment per megafonia, amb l’insistent crit de «Deixeu lliure el circuit!», que ressona pel bosc mentre duren les curses, que cal deixar espai als corredors.
Acabades les carreres tothom va a dinar al seu «corro». Es tracta d'un conjunt d'espais construïts amb pedra seca i intercomunicats entre si que serveixen per poder celebrar l'àpat d'aquesta festa. Cada «corro» està delimitat per parets de pedra seca i al seu interior hi ha una taula central de pedra que és envoltada completament per bancs per seure, també de pedra.
Magnífics exemples de l'arquitectura tradicional, els «corros» estan situats en el vessant de la font i contribueixen a configurar el peculiar aspecte de tot el paratge. Totes les famílies amb casa a Paüls tenen assignat el seu «corro», sobre el qual tenen dret d'ús prioritari per poder celebrar l'àpat d'aquesta festa i de dues més: la de Sant Antoni i el dia de la Mona de Pasqua. Els drets sobre els «corros» passen de generació en generació i la custòdia de l’espai és responsabilitat de cada família.
Després del dinar se celebra una processó amb la imatge de sant Roc, que és portada per persones que han sofert alguna malaltia durant l'any (antigament la duien els quintos). Comença a l'ermita i acaba davant la font de Sant Roc, on el capellà efectua un parlament sobre la importància de l'aigua i la font per al poble. Tot seguit té lloc la benedicció dels assistents amb l'aigua de la font, el besamans de la imatge i, finalment, la processó de tornada a l'ermita.
Sardanes i jotes
La festa continua davant la font amb una ballada popular de sardanes i jotes, tocades en directe per la banda de música. La tradició de ballar sardanes a Paüls és antiga i fins i tot hi ha una composició pròpia de la diada, Camí de Sant Roc, composta per un paülsenc.
Alternades amb les sardanes es ballen les tradicionals jotes de Paüls, amb força renom arreu de Catalunya i que tenen la particularitat—potser per influència de la sardana— que es desenvolupen formant rotllana i d’una forma vivaç i moguda.
La importància d'aquesta font per a la vida del poble i el context de festeig i alegria que regna durant la festa, expliquen per què a Paüls es diu que els infants «ragen» de la font de Sant Roc i fins i tot s’arriba a precisar, mig en broma, de quin dels setze raigs ha sortit la criatura.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
