|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Pere > Festes majors a la costa
|
|
Toquen a córrer
A córrer Ses Nou Sardanes!
Tossa de Mar (la Selva), 2 de juliol
Tossa de Mar
La Capella dels Socors
Ballada de sardanes al matí
Prespectiva dels músics
Les fileres arriben fins al final del carrer
Manera d'agafar-se
El galop és festiu
Bany i jocs al mar
|
| Cada 2 de juliol a la nit, els estrets però bulliciosos carrers del centre turístic de Tossa s’omplen d'abraçades, corredisses, somriures, suor i alegria excitada. S’hi celebra el “Toquen a córrer”, un llarg i animat ball popular de gran tradició que funciona com a epíleg de la Festa Major.
La població costanera de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva, celebra cada 2 de juliol la Festa de la Mare de Déu del Socors, tot just després -i a mode d’epíleg- de la seva Festa Major, que té lloc pels volts de Sant Pere amb una gran quantitat d’actes programats.
La festa es celebra al voltant d’una petita esglesiola situada al final d’un llarg carrer a segona línia de mar (també coneguda per Capella dels “Socós”) i dedicada a aquesta marededéu protectora de la gent del mar. L’esglesiola, de petites dimensions, fou construïda per un mariner de Tossa a finals del segle XVI en agraïment a la Mare de Déu per haver-lo ajudat durant un viatge.
Documentada ja en papers del segle XVII, la festa destaca pel Toquen a Córrer, una espècie de corranda ballada a mode de galop que compta amb una gran participació popular i que precedeix un correaigua i l’anada col·lectiva al mar per a prendre un bany.
La seqüència ritual
La festa comença el dia 2 de juliol al matí, amb una missa musicada a l’interior de la Capella dels Socors. Acabat l’ofici, la cobla interpreta sardanes davant l’entrada de l’esglesiola, que són ballades per algunes dones sota l'atenta i incrèdula mirada dels abundants turistes que a aquella hora són són per allà.
A la nit, havent sopat, es celebra el Toquen a Córrer, una tradició local fortament arrelada que compta amb la participació dels tossencs i tossenques però també d’altres persones vingudes de pobles veïns.
El Toquen a Córrer és un ball popular consistent en una mena de galop que es balla molt animadament durant més de dues hores i mitja pel llarg i estret carrer que hi ha davant l’esglesiola dels Socors. Tècnicament és una versió d’una corranda, un tipus de ball tradicional i popular català documentat també en altres poblacions i que s’ha mantingut viu a Tossa de Mar.
El ball es desenvolupa al so d’una tonada característica, molt airosa i plena de vivacitat, també anomenada “Toquen a córrer”, composada la segona meitat del segle XIX. Aquesta és una melodia que tothom coneix a Tossa i que ja fa temps que s’ha convertit en una peça important de la identitat musical local.
A l’hora convinguda, els músics de la cobla es situen davant la porta de l’esglesiola i comencen a fer sonar els seus instruments. Els balladors i balladores es situen, agafats dels braços i en fileres, davant els músics. Els balladors són persones de totes les edats que s’agrupen de tres en tres seguint l’esquema dona-home-dona. Les fileres de balladors arriba fins al final del carrer i més. Quan comença el primer Toquen a Córrer els balladors arrenquen a córrer i surten en galop desenfrenat en direcció contraria als músics i la capella. El conjunt es celebra en allargada rotllana, seguint el sentit contrari a les agulles del rellotge.
Durant les aturades del ball hi ha intercanvis de parelles i es formen files de balladors amb múltiples combinacions, de dos en dos, quatre en quatre, home-dona, dona-dona, etc. La tradició diu que en aquesta festa les noies trien el noi amb el que volen ballar i són elles les que majoritàriament prenen la iniciativa per formar noves combinacions. Després de quasi tres hores corrent al galop, només amb unes petites interrupcions, els participants acaben exhaustos i, si a més a més fa calor, la temperatura del carrer i dels cossos puja molt.
Acabat el darrer galop, es balla un vals i tot seguit comença un correaigua que es desenvolupa per diversos carrers del voltant. Expliquen els historiadors locals, que antigament la gent llançava aigua des dels balcons i finestres als balladors, amb l’objectiu de refrescar-los una mica mentre feien el Toquen a Córrer. Però la combinació d’aigua i ball corregut és perillosa i els accidents i caigudes van fer que, als anys 1990, es decidís separar el ball corregut del llançament d'aigua, que en l’actualitat es produeix després del Toquen a córrer.
El Toquen a Córrer acaba amb la remullada de tots els participants al mar, un costum relacionat amb els antics ritus del solstici d’estiu i que es manté viu a Tossa. Així, després d’hores de ballar animadament, els tossencs i tossenques van fins a la platja on, enmig de la foscor i en un marc incomparable, és tradició prendre un bany, beure alguna cosa i jugar fins que el cos digui prou.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
Aquesta és una de les 29 festes destacades amb 6 pàgines i nombroses fotografies al nostre llibre "Calendari de festes del mar" editat l'any 2019.
|
|
|
La llegenda d'en Xixanet
La capella dels Socors i el "Toquen a córrer" estan relacionats amb la llegenda del Xixanet, un nen que vivia en una casa prop de la capella del Socors. Un dia la seva mare el va enviar a comprar un setrill d'oli però, en comptes de tornar a casa es va quedar jugant a baletes al carrer amb altres nens i va trencar el setrill. La mare, preocupada i enfadada va sortir a buscar-lo i li va dir: - Mal dimoni se t'emporti!!! El dimoni, que estava a l'aguait, va agafar el nen i apretà a córrer per endur-se 'l a l'infern. La mare, desesperada i penedida, va implorar ajut a la imatge del Socors, que va baixar de l'altar i va córrer per a empaitar el dimoni. Quan el va trobar va pegar-lo amb el ceptre -la mitja cana-, fins a deixar-lo sense banyes i va tornar en Xixanet sa i estalvi a la seva mare. Aquesta cursa és el que es commemora amb el "Toquen a córrer".
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Músiques tossenques
Diversos autors, / CK Music
Aquest CD reuneix algunes de les músiques de les festes i tradicions populars ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
