Es va a cercar un vern a la riera
Els verns es fan al costat de torrents
L'arbre es talla
Es porta a pes fins a la plaça
Amb l'ajuda de tothom es torna a alçar
L'arbre serà l'epicentre de la resta d'actes
Una de les menges de la festa
L'albergínia és l'icona de la festa
|
| Cada any a principis de setembre els veïns i veïnes del barri del Pedreguet d'Amer celebren la seva festa major al voltant de l'ancestral ritu de plantar un vern a la plaça més cèntrica del nucli urbà. Es tracta d'una de les festes més antigues d'Amer, doncs les seves primeres referències escrites són de finals segle XVII.
El Pedreguet, barri d'Amer
La Festa de l'Albergínia és la festa major del barri del Pedreguet, un barri situat al sud d'Amer i estructurat al voltant de la petita església de la Mare de Déu de la Pietat, que antigament havia estat la porta d'entrada a la ciutat des del camí ral de Girona.
Ara bé, tot i ser la festa major d'un barri, els historiadors locals la situen com a continuadora de la festa de Sant Miquel, antic patró d'Amer, avui desapareguda, i en contraposició a la Festa Major d'Amer, que se celebra pels volts del 15 d'agost. Es tracta doncs d'una de les festes més emblemàtiques del poble d'Amer, i una de les més antigues, doncs les seves primeres referències escrites (encara com a festa de sant Miquel) són de finals segle XVII.
La festa, que va ser recuperada a finals de la dècada del 1970, se celebra pels volts del 8 de setembre, dia de les maresdedéu trobades.
Un ritu d'arrelament al poble
La festa s'estructura al voltant del ritus de l'arbre, un arcaic ritual d'arrelament que té lloc a la Plaça de la Pietat, centre neuràlgic del barri.
Els actes comencen amb l'anada al bosc per a buscar un vern, una espècie d'àlber que creix a les vores dels rius i torrents. La comitiva surt des de la Plaça de la Pietat i arriba a una zona boscosa propera a la riera. Allà selecciona i talla un dels verns més bonics i drets que hi troba.
Des d'allà els participants es dirigeixen fins al centre del barri amb l'arbre carregat a les seves espatlles, entre crits d'ànims dels amerencs que els acompanyen. Una vegada arriben a la Plaça de la Pietat els participants del ritual, molts d'ells joves, aixequen el vern amb l'ajuda de cordes i falques. Al capdamunt de l'arbre s'hi col·loca una bandera catalana.
Expliquen els més vells que antigament les noies decidien si el vern era adequat o no. Quan els nois arribaven a plaça, es miraven l'arbre i si no els hi agradava prou els obligaven a anar-ne a buscar un altre.
La gastronomia de la festa
Una vegada s'ha aconseguit plantar l'arbre - un acte ple d'emoció i risc- se celebra un gran àpat popular, consistent en peus de porc, cargols, arengades, botifarres, costelles, torrades, tortell i coca, i xocolata amb melindros pels menuts. Un dels plats de la festa són els dolços anomenats "nusos de vern". Una tradició gastronòmica associada a aquesta festa són les torrades amb vi verd, el vi dolç d'abans de premsar.
Tal i com mana la tradició, aquest dia diverses cases del barri tenen obertes les portes i ofereixen menjar i beure als participants i assistents.
Altres actes propis de la festa
La festa també inclou una ballada de sardanes al voltant de l'arbre, ball, missa i cant dels goigs en honor a la Mare de Déu de la Pietat, concerts, campionat de botifarra, etc. També és tradició sortejar un animal durant el ball de nit.
Perquè s'anomena Festa de l'Abergínia?
La denominació "de l'Albergínia" és tardana i es va començar a utilitzar perquè la festa es celebra coincidint amb el moment de màxima fructificació d'aquesta hortalissa. Per això, és tradició que durant els dies que dura la festa els carrers del barri es guarneixin amb banderoles però també amb albergínies, figues, cebes, pebrots i altres productes de la terra sorgits dels horts dels veïns. Antigament també s'hi havia penjat el cap de l'aviram sacrificat i menjat durant la festa.
Text: Manel Carrera i Escudé amb informacions de Josep Puigdemont
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
