|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Pere > Festes majors
|
|
Festa Major
La festa del 'Paga-li Joan'
Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental), Cap de setmana proper a Sant Pere i 29 de juny
El seguici festiu
Diablons de Sant Cugat
Ball del Paga-li Joan
Un altre moment del ball
Els balladors amb el ram
Ball del Vano infantil
Ball del fanalet
El correfoc
Concert jove
|
| La festa major, que es celebra en honor a Sant Pere i és la porta d’entrada de l’estiu a la vila, té com a element destacat el ball del Paga-li Joan! una centenària tradició local. La festa també inclou un intens programa d’activitats per a petits i grans, una programació jove i alternativa, i un còctel de concerts i espectacles que omplen d’energia la ciutat.
Petita història de la festa
La festa major de Sant Cugat del Vallès s’havia fet, després de 1939, pels volts de la diada de Sant Jaume i Sant Cugat, el 25 i 27 de juliol respectivament. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, la festa es traslladà a l’entorn de Sant Pere, 29 de juny, titular de la parròquia. El canvi va afavorir l’assistència de la gent i va servir per donar relleu a una tradició centenària a la vila: el ball del 'Paga-li Joan' o Ball del Vano i el Ram.
El Paga-li Joan
Un dels primers actes de la festa és el repic de campanes de la vigília, que dóna pas al seguici d’inici de Festa Major, una cercavila integrada pels elements de la cultura popular local (diables, tabalers, diablons, caparrots, geganters, castellers, Ball de Cintes, Ball de Cercolets, Ball de Panderos i dos grups de bastoners) que desemboca al pregó d’inici de festes, que sempre llegeix algun santcugatenc o santcugatenca il·lustre.
El dia central de la festa és el 29 de juny, festivitat de Sant Pere. La festa comença amb matinades de grallers, esmorzar popular i la desfilada del seguici festiu i popular que acaba al monestir. Després de l'ofici solemne dedicat a sant Pere i als mateixos jardins del Monestir té lloc el Ball del Vano i el Ram, també anomenat ‘Paga-li, Joan’. Aquest ball és una de les tradicions més arrelades de la vila, ja documentat l’any 1780 en una papers municipals que evidencien la importància de la figura dels administradors de la festa.
Es tracta d'un ball solemne i senyorial semblant a un ball pla, però que també es balla en parella i acaba formant rotllana. És interpretat per gent del poble distribuïda en tres categories d’edat. Actualment també el ballen dos dansaires d'excepció: els gegants Joan i Marieta que, armats amb el vano i el ram, interpreten el que diu la cançó.
La música del ball sembla inspirada en una melodia popular d'una vella cançó que tradicionalment es cantava durant la feina. A partir de la melodia popular i simple del Paga-li Joan s'han fet diverses versions i harmonitzacions. Al segle XIX acompanyava el ball els Grallers de Can Miró un grup de pagesos que interpretaven la música al so d'una tenora, gralla i fiscorn. Més tard es feren diverses harmonitzacions per a orquestra i actualment es balla amb música de cobla. La versió actual és de 1922 i és original de Domenec Oristell.
La lletra del ball té diverses versions, però sobre un mateix esquema:
Paga-li , Joan,
a la Marieta;
paga-li, Joan,
el vano i el ram.
Com li pagaré,
si no tinc cap pesseta;
com li pagaré,
si no tinc cap diner.
No l'hi vull pagar,
perquè no el voldria;
no l'hi vull pagar,
perquè no el voldrà.
i també:
Mitja pesseta el vano,
cinc sous i mig el ram.
Paga-li Joan.
L'hi pagaré jo,
a la Marieta;
l'hi pagaré jo
i em farà un petó.
Una de les tradicions de la festa és el Llevant de Taula, un acte que té lloc la vigília havent dinat i que protagonitzen els administradors de la festa: van casa per casa acompanyats d'una formació musical per anunciar el ball i recollir diners per finançar la festa. La venda de vanos i rams és encara avui un dels recursos utilitzats per finançar aquest ball popular.
Altres activitats
La Trobada de Puntaires, la Mostra d’Artesania, el Ball dels Avis, el Racó Infantil o la Botiga al Carrer, així com la presència de ballades de sardanes, exhibició castellera, trobada de gegants, correfoc, llançament de Castell de Focs de comiat, balls amb orquestra i altres activitats com les ‘migues manxegues’, el concurs d’arrossos, el vermuts, l’esport al carrer, la baixada de carros, la taverna i els concerts complementen els actes de la festa major santcugatenca.
Les festes alternatives també tenen un paper important, autogestionant la festa jove.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Mané Espinosa, Lluis Llebot i Oficina de Cultura Tradicional i Popular Catalana de Sant Cugat
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
La Tronada, festa a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Migdia Serveis Culturals
Una manifestació festiva esdevé emblemàtica per a una població per raó ...
|
|
|
comprar
| |
Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Violant i Simorra, Ramon / Editorial Alta Fulla
El territori i els seus habitants. Els poblats, la casa, els seus annexos ...
|
|
|
comprar
| |
Tradicions santcugatenques
Pedró i Fontanet, Rogeli / Edicions Cossetània
Aquest llibre vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, ...
|
|
|
| |
Protocol de les Festes Majors de Reus
Diversos autors, / Ajuntament de Reus. Regidoria de Cultura
Aquest llibre és el protocol pels que es regeixen els principals actes ...
|
|
|
| |
Terrassa, la festa al carrer. Passat i present
Verdaguer i Caballé, Joaquim / Fundació Torre del Palau
L'autor fa un recorregut per les principals festes que han marcat la vida ...
|
|
|
| |
Sant Pere, Festa Major de Reus
Diversos autors, / Ajuntament de Reus
Llibre de gran format i considerable volum –sis-centes pàgines i un miler ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
Festa Major de Reus
Diversos autors, / Audiovisuals de Sarrià
Aquest disc va ser editat l'any 1998. Les persones que hi van col.laborar, ...
|
|
|
| |
Músiques dels Gegants de Reus
, Xalocs. Grallers de Reus / Xalocs
Publicat en motiu del 5è aniversari d'aquest grup de grallers, aquest CD ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
La Tronada a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Revista Caramella I
La tronada és una manifestació pirotècnica de la ciutat de Reus, que ha ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
