|
Ecosistema: Protagonistes > Nans, cabuts i capgrossos > Esquivamosques
|
|
Mastegamosques El bufó que acompanya els gegants de Calella
Calella (el Maresme), Festa Major petita (mitjan juny) i Festa Major de la Minerva (pels volts del 23 de setembre)
Dibuix d’en Mastegamosques d’en Xavier Cáliz
Gegants i el Mastegamosques, 1935-1936
El Mastegamosques actual (2010)
|
| En Mastegamosques és el nom del capgròs més emblemàtic de Calella i un altre dels membres destacats de la família de capgrossos esparriots esquivamosques de Catalunya.
En l’actualitat surt només en dues ocasions: a mitjan juny, en el marc de la Festa Major petita de Sant Quirze i Santa Julita, i durant la Festa Major de la Minerva, pels volts del 23 de setembre.
El Mastegamosques és un capgròs que representa
un bufó. Amb els ulls ben oberts, un gran somriure a la boca i un parell de berrugues a la galta dreta, duu un vestit de color vermell i verd amb cascavells, i un barret de tres puntes també vermell. A les mans hi duu un espolsador de fusta i cuir, que fa servir quan convé per espantar la gent. Té un ball i una música propis estrenats l’any 2010.
La principal funció del Mastegamosques és acompanyar els gegants de Calella, en Quirze i la Minerva, en les seves sortides i vetllar perquè ningú no els destorbi. Obre pas a la cercavila, empaita les criatures i interactua amb el públic, fent tot tipus de bromes i jocs.
En Mastegamosques va ser creat l’any 1935 juntament amb els gegants Quirze i Minerva, per l’escultor olotí Narcís Legarés. Va ser el mateix constructor qui va proposar de crear aquesta figura a imatge del Lligamosques d’Olot. El Mastegamosques sortia a la processó del Corpus, juntament amb cinc capgrossos més, i acompanyava els gegants.
L’estreta relació entre el Mastegamosques i els gegants de Calella es manifesta en la lletra del ballet:
“I en Mastegamosques
tot movent ses nines tosques,
va davant marcant-li el pas.”
Amb l’esclat de la guerra de 1936-39 el capgròs va desaparèixer i no va ser fins a l’any 2002 que es va decidir fer-ne una reproducció, a càrrec de Toni Mujal, que és la que surt actualment.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Arxiu de la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|