|
Ecosistema: Protagonistes > Nans, cabuts i capgrossos > Esquivamosques
|
|
Esquivamosques En Berruga de Girona torna a acompanyar els gegants
Girona (el Gironès), Festa Major de Sant Narcís i Corpus
L'esquivamosques i la resta de nans, Corpus 1920
El capgròs de 1963, amb la mosca al nas
Esquivamosques recuperat
|
| Girona també té un capgròs esquivamosques que, juntament amb un grup de quatre capgrossos, havia sortit a la processó del Corpus davant dels gegants. Ha estat recuperat recentment.
Se’n té constància almenys des de 1875, data de la primera referència escrita d’una sortida seva a les celebracions de les Festes de la Pau, que van commemorar la fi de la tercera guerra carlina. En el cas de Girona, es tractava d’un capgròs més aviat petit, que representava un home barbut i calb i que al cantó esquerre de la cara tenia una berruga, motiu pel qual també se l’anomenava en Berruga. Obria el pas de la comitiva amb un vestit virolat i un fuet a les mans. Va sortir fins a l’any 1952, quan va ser jubilat definitivament i substituït per un altre capgròs també barbut.
L’any 1963 es va estrenar una nova versió del capgròs esquivamosques de Girona, obra de Joaquim Pla i Dalmau. Es tracta d’un personatge grotesc, també barbut i amb berrugues a la cara, amb els ulls guerxos i que va vestit amb una casaca verda. La seva principal singularitat és que porta una mosca al nas i una altra a la cua del barret, en memòria del seu nom però també amb relació a la llegenda de les mosques de Girona.
Per obrir pas als gegants i crear l’espai festiu, utilitzava un budell d’animal inflat –o bufa- lligat a una canya. Durant molts anys va sortir a les cercaviles de les Fires de Sant Narcís, la Festa Major de Girona, que se celebra a finals d’octubre. Molt malmès després d’anys d’utilització, el capgròs reposa en un taller a l’espera que algú en pagui la restauració.
Recentment s’ha construït una rèplica del primer Esquivamosques de Girona, del segle XIX, gràcies a un treball de recerca i documentació efectuat per Bernat Grau i assessorat per en Nuxu Perpinyà.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Ramon Grau
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|