NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 27 de novembre de 2024 | Beat Ramon Llull    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Nans, cabuts i capgrossos > Esquivamosques


Esquivamosques
En Berruga de Girona torna a acompanyar els gegants
Girona (el Gironès), Festa Major de Sant Narcís i Corpus


L'esquivamosques i la resta de nans, Corpus 1920


El capgròs de 1963, amb la mosca al nas


Esquivamosques recuperat


 

Girona també té un capgròs esquivamosques que, juntament amb un grup de quatre capgrossos, havia sortit a la processó del Corpus davant dels gegants. Ha estat recuperat recentment.

Se’n té constància almenys des de 1875, data de la primera referència escrita d’una sortida seva a les celebracions de les Festes de la Pau, que van commemorar la fi de la tercera guerra carlina. En el cas de Girona, es tractava d’un capgròs més aviat petit, que representava un home barbut i calb i que al cantó esquerre de la cara tenia una berruga, motiu pel qual també se l’anomenava en Berruga. Obria el pas de la comitiva amb un vestit virolat i un fuet a les mans. Va sortir fins a l’any 1952, quan va ser jubilat definitivament i substituït per un altre capgròs també barbut.

L’any 1963 es va estrenar una nova versió del capgròs esquivamosques de Girona, obra de Joaquim Pla i Dalmau. Es tracta d’un personatge grotesc, també barbut i amb berrugues a la cara, amb els ulls guerxos i que va vestit amb una casaca verda. La seva principal singularitat és que porta una mosca al nas i una altra a la cua del barret, en memòria del seu nom però també amb relació a la llegenda de les mosques de Girona.

Per obrir pas als gegants i crear l’espai festiu, utilitzava un budell d’animal inflat –o bufa- lligat a una canya. Durant molts anys va sortir a les cercaviles de les Fires de Sant Narcís, la Festa Major de Girona, que se celebra a finals d’octubre. Molt malmès després d’anys d’utilització, el capgròs reposa en un taller a l’espera que algú en pagui la restauració.

Recentment s’ha construït una rèplica del primer Esquivamosques de Girona, del segle XIX, gràcies a un treball de recerca i documentació efectuat per Bernat Grau i assessorat per en Nuxu Perpinyà.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Ramon Grau


  2723 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots
Diversos autors, / Museu dels Sants d'Olot
Catàleg de l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, ...



Ramon i Bernat Grau
Girona (el Gironès)
ramongrau@telefonica.net




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org