Un be mascle i blanc
El Be damunt l'entaulat
Acariciant l'anyell
Fotografiant l'animal dins la cotxeria
Expectació a la porta de la casa
S'Homo des Be i el fabioler
Sa Comitiva arriba a una casa
S'Homo des Be deixa passar els caixers i sa capellana
Duu l'animal a collibé
El be és enflocat
|
| Un dels elements més característics de les Festes de Sant Joan de Ciutadella és un gran anyell blanc, anomenat Es Be de Sant Joan, que és ritualment preparat, guarnit i passejat pels carrers de la ciutat el cap de setmana anterior a la festa.
La presència d'un be viu a la Festa de Sant Joan de Ciutadella, popularment conegut per Es Be de Sant Joan, s'explica per la relació que el Cristianisme fa entre aquest animal i sant Joan Baptista. Sant Joan Baptista sempre és representat amb un be als seus peus.
El procés per escollir el Be de Sant Joan comença amb una primera tria de sis anyells d'entre els que, finalment, en sortirà l'escollit. S'escull el be que tingui aquestes característiques: ha de ser un mascle, cornut, ben blanc, de vora 40 quilos i amb una forma idònia per a ser carregat damunt una espatlla. Durant els dies previs a la festa el Be escollit es renta, pentina i embelleix cada dia. També se'l fa dejunar perquè no defequi el dia de la festa.
Vetla des Be
La nit anterior al Diumenge des Be (diumenge abans del 23 de juny) la família del caixer pagès que ha regalat el Be fa l'anomenada Vetla des Be. Es tracta d'un acte força ritualitzat que té per objectiu preparar el be blanc que l'endemà serà el protagonista del primer dia de festes. L'anyell es neteja i es deixa tota la nit en vetlla, sense dormir, per tal que l'endemà estigui cansat, sigui més manso i no entorpeixi el desenvolupament dels actes.
La vetla havia estat, tradicionalment, un acte privat, efectuat en la intimitat a casa del caixer pagès. En l'actualitat, i des de finals dels anys 1970, és un dels actes més multitudinaris de les festes: cada any passen per davant la casa on hi ha el be milers de persones per veure l'anyell que l'endemà recorrerà, damunt l'espatlla de s'Homo des Be, els carrers de Ciutadella. Aquell dia, pels voltants del garatge o cotxeria on hi ha el be, els carrers són tallats, les cases són obertes, hi ha venedors ambulants i molta bulla produïda per una gran quantitat de gent que ha vingut a veure l'animal.
La Vetla comença amb l'arribada de l'animal i una primera rentada i pentinada del cos. Tot seguit és situat damunt un entaulat fet per a l'ocasió a l'interior de la cotxeria. Durant tota la nit una gernació acudeix a veure l'animal, fet que ha convertit aquest acte en un dels rituals més concorreguts de les festes. Per la cotxeria passen els convidats i amics que poden entrar, veure i fotografiar-se amb l'animal, i també gaudir d'un gin amb llimonada i dels pastissets típics de la jornada. La majoria dels visitants, però, només pot veure de lluny l'animal, des de la porta de la cotxeria.
Ja de matinada, l'anyell és guarnit amb flocs de colors i preparat per recórrer els carrers de Ciutadella.
Dia des Be
El be, portat damunt les espatlles de s'Homo d'es Be, participarà en l'acte que marca l'inici de les festes de Sant Joan de Ciutadella: el Diumenge des Be.
El diumenge abans del 23 de juny és el Dia des Be, el diumenge que marca l'inici de totes les celebracions. De bon matí els membres de Sa Comitiva des Be es reuneixen a casa del caixer pagès (que aquell any ha regalat el be), van a cercar sa capellana i es dirigeixen al domicili del caixer senyor.
A les nou en punt, s'entrega la bandera de la festa al caixer fadrí, moment que és solemnitzat amb el primer toc de tambor i el fabiol. A partir d'aleshores, la Comitiva des Be, encapçalada pel fabioler i el seu toc inconfusible, inicia el seu recorregut a peu pels carrers de Ciutadella. La comitiva visita, seguint un ordre rigorós, les autoritats (Ajuntament), el bisbe (cal Bisbe), els nobles, els cavallers que prendran part en la colcada i altres persones i entitats. L'objectiu de la visita és convidar-los a Sa Colcada i fer una capta, que antigament era destinada a pagar les despeses de l’obreria del sant per sufragar les despeses. És costum que el cap de la casa visitada faci un donatiu en doblers.
Quan s'ha acabat de visitar totes les persones el caixer casat convida a una beguda a tota la comitiva al seu domicili, al balcó del qual, solemnement, resta penjada la bandera de la festa.
La primera notícia que es té de la celebració del Dia des Be és del 18 de juny de 1844, quan el caixer senyor d’aquell any va redactar un reglament en què canvià el costum d’anar de lloc en lloc pel d’anar a visitar les posades que els pagesos tenien a la ciutat. Sembla que fou aleshores quan s’introduïren els fracs com a vestimenta i es creà la figura de s’Homo des Be per donar més vistositat a la festa.
S’homo des Be
El protagonista de Sa Comitiva des Be (i que només podem veure en aquesta diada) és S’homo des Be. Es tracta d'un home vestit amb dues pells de be (una davant i l'altre darrera), amb creus d’almangra pintades als peus descalços i als braços nus i una aureola al cap que duu brodada el signe de l'Agnus Dei. Simbolitza sant Joan Baptista i evoluciona, al so de tambor i fabiol, carregant (a collibé) amb un anyell viu a l'espatlla.
S'Homo des Be és elegit pel caixer pagès que aquell any ha de regalar el Be i va acompanyat per una persona, descarregador o ajudant, que l'ajuda a carregar i descarregar l'animal quan arriba a un domicili.
Acabada la jornada el be passarà a ser de la seva propietat, a excepció d'una part, que donarà al seu ajudant.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
