|
Ecosistema: Festes d'altres cultures > Festes d'Àsia
|
|
Aniversari de Buda Festa del naixement, "despertar" i mort de Buddha
Diferents poblacions, Lluna plena maig-juny
Bandera budista, feta amb bombetes de colors a Sri Lanka
Estampa clàssica del Buddha
Joves monjos preparant la festa al Nepal
Vesak a Barcelona 2010
Estructura lumínica
|
| Els budistes catalans, com els d'altres països del món, celebren -cada any pels volts de la segona lluna plena de Primavera- una festa per recordar el naixement, la il·luminació i la mort del seu mestre espiritual: Siddhārtha Gautama, el Buddha.
La festa es coneix per Vesak, Wesak, Buddha Purnima, Budha Jayanti o, senzillament, per Aniversari de Buddha, i és una de les festes més importants de l'any pels budistes d'arreu del món. Se celebra amb gran intensitat en aquells països on la religió budista és oficial o important: Índia, Nepal, Sri Lanka, Tailàndia, Birmània, Laos, Cambodja, Indonèsia, Tibet, Xina i Japó. Des del 1950, també es fa en aquells indrets del món occidental on, poc a poc, el budisme va arrelant.
La festa se celebra el dia de lluna plena del mes de Vaiśākha, el segon mes segons el calendari hinduista, que es correspon amb els mesos d'abril-maig del nostre calendari. La data, tanmateix, pot variar en funció del país i de la branca del budisme que se segueixi. A casa nostra, per exemple, la festa se celebra el dia de la segona lluna plena de Primavera, la lluna plena després de Pasqua, que sovint cau a finals d'abril/primera quinzena de maig, i no es correspon amb cap celebració del calendari tradicional cristià.
La festa commemora tres fets importants de la vida del Buda històric, anomenat Gautama Buddha: el seu naixement (el dia de lluna plena de Vaiśākha de l'any 563 abans de Crist), la seva il·luminació o "despertar" als 35 anys (també el dia de lluna plena de Vaiśākha de l'any 528 abans de Crist) i la seva mort que, segons la tradició budista va tenir lloc als 80 anys, precisament el dia de lluna plena de Vaiśākha de l'any 483 abans de Crist.
En alguns països, la festa de la seva il·luminació, un dels pilars de la religió budista, se celebra apart (el 8 de desembre) i s'anomena "Bodhi day".
El Buddha
El "Savi", l'"Il·luminat", el "Despert" són alguns dels qualificatius que va rebre, durant la seva vida, un home anomenat Siddharta Gautama. Hereu de la rica casa reial dels Sakya, Siddharta va abandonar el seu còmode entorn per adoptar una vida de pelegrí, d'asceta, -un camí molt de moda en l'univers indi de l'època- iniciant-se en les tècniques de concentració i meditació. El "Príncep asceta" creà, amb el temps, un nou corrent de pensament que se separava de l'hinduisme brahamànic i dels cultes animistes establerts.
Com Jesucrist, el Buda tingué molts deixebles que escrigueren els seus ensenyaments i es proposaren de difondre'ls arreu del món, un corpus teòric i pràctic que ha acabat creant el que avui coneixem per Budisme.
La festa arreu del món
Les principals celebracions són els pelegrinatges que aquest dia tenen lloc a quatre dels llocs més sants del Budisme: Lumbini (l'indret on va néixer), Uruvela-Bodh Gaya (el lloc on es va il·luminar), Sarnath (el lloc on va fer el primer sermó) i Kushinagar (on va traspassar).
Més enllà d'aquests pelegrinatges la festa se celebra de formes molt diverses en aquells països on el budisme o és majoritari o bé és una de les religions més importants. Els devots porten ofrenes a les imatges de Buda i també encenen tot tipus de lluminàries en agraïment per haver-los ensenyat el camí a seguir per alliberar-se del sofriment.
La festa a casa nostra
Les nombroses comunitats budistes que hi ha a Catalunya celebren aquesta festa als seus indrets de culte amb pregàries, meditacions col·lectives, l'encesa d'incens i "pujas" (pregàries) especials. En alguns municipis, com Girona o Barcelona, també es realitzen actes als espais públics.
Un dels elements que caracteritzen aquesta festa és l'encesa de làmpades d'oli i lluminàries de tot tipus per simbolitzar la il·luminació, la llum que el budisme atorga -davant la foscor de la ignorància- als seus seguidors.
Text: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|