La Rebostera
L'Amo
Mosso amb barretina
La carreta guarnida
Sant Isidre
L'àngel
L'àngel llaurant el camp
Sembrant pinyons
L'asfalt, ple de pinyons
Ballada de sardanes
|
| Cabanes és l'única població catalana que ha mantingut viva aquesta singular obra de teatre popular que representa, cada any pels volts del 15 de maig, la història fantàstica del pagès Sidre, els àngels llauradors i la sembra simbòlica de pinyons.
Cabanes celebra, cada any pels volts del 15 de maig, la Festa de Sant Isidre Llaurador amb una representació teatral al carrer que popularment es coneix amb el nom de "La Sembra de Pinyons".
La Sembra de Pinyons de Cabanes és una manifestació de teatre popular única a tot Catalunya i que ha estat representada de forma ininterrompuda des de l'any 1960, quan es va recuperar.
La de Cabanes és una de les poques supervivents d'aquest tipus d'escenificacions que narren el misteri dels àngels llauradors. Aquestes mostres de teatre popular també són tradicionals i s'havien representat - amb versions més o menys elaborades- a Besalú, Sant Privat d'en Bas, el Mallol, la Pinya (la Garrotxa), Puigcerdà (la Cerdanya), Montblanc (la Conca de Barberà) i a Castellfollit de Riubregós (l'Anoia), entre d'altres.
En totes elles l'argument és més o menys el mateix: mentre el pagès Isidre està llaurant els camps, sent campanes i se'n va a missa. Aleshores apareixen uns àngels que li llauren els camps, dirigint l'arada als bous. El fet es declara miraculós i a Isidre sant. La majoria d'aquest tipus d'escenificacions també inclouen l'aparició d'altres personatges (uns mossos, l'amo del camp, la filosa o rebostera, etc) que complementen una acció que acaba amb la sembra simbòlica del camp amb pinyons o confits que la mainada s'afanya a recollir.
La Sembra de Pinyons és posada en escena cada any gràcies a l'esforç d'un grup de persones del poble que vetllen per mantenir aquesta tradició, reivindicant-la així com a un dels elements més destacats del patrimoni cultural local.
L'escenificació de Cabanes, escena a escena
Es tracta d'una representació teatral dialogada íntegrament en català, que té lloc a la plaça major del poble, just davant la font de Sant Isidre, després de la missa en honor al sant.
La representació comença a la Societat d'on surt tota la comitiva, que es dirigeix fins a la plaça major guarnida especialment per a l'ocasió. L'encapçala una cobla i una carreta ricament engalanada amb ginesta, esparreguera, fulles de palmera, heura i flors i que és tirada per dos bous vius. Seguidament hi van l'Isidre, l'amo del camp dalt d'un cavall, tres mossos i la Rebostera (que va amb un cabàs enflocat ple de menjar) i els seus dos ajudants (un nen amb una peça de ceràmica per posar-hi vi i una nena amb un pa ben gran).
El protagonista de la representació és l'Isidre, un pobre pagès -també conegut per Sidre o Isidru a Cabanes-. En la primera escena en Sidre arriba al camp de bon matí acompanyat per la carreta i els bous. Just abans de posar-se a treballar, encén un foc a terra perquè té fred i recita un monòleg. Tot seguit, mentre treballa amb els bous sent que toquen les campanes per anar a missa i decideix deixar la feina per anar a l'església.
Aleshores apareix un àngel (que recita un poema musicat) i comença a fer-li la feina a en Sidro fins que, en la tercera escena, apareix l'amo del camp, que no pot creure el que veu:
"Un àngel en el camp llaurant amb el meu parell? Estic despert o somio?"
Unes paraules que, acabades de dir, fan desaparèixer l'àngel del camp i coincideixen amb l'inici de la quarta escena.
Mentre en Sidro també es mostra incrèdul davant els fets, l'amo proclama que és un miracle, ascendeix el sant a encarregat i comença a cercar uns altres mossos que l'ajudin a sembrar el camp llaurat per l'àngel. En la cinquena escena l'amo ofereix la feina a dos mossos que passaven per allà. Després de negociar el preu, els mossos accepten amb la condició que primer els doni esmorzar.
L'escena sisena està íntegrament dedicada a l'esmorzar que la Rebostera i els seus dos ajudants fan amb els mossos i sant Isidre, a base de pa, vi i truita (i que els actors es mengen en escena).
Aleshores, en la darrera escena, en Sidre explica el miracle a la rebostera i els mossos -encapçalats que que duu la barretina, que llaura els bous- comencen a sembrar tota la plaça amb milers de pinyons.
Aquest és un dels moments més esperats pels centenars de nens i nenes que hi ha a la plaça que, proveïts amb cistells de vímet, poals i bosses esperen que acabi l'obra -amb el ritual crit "Visca sant Isidre" i la resposta del públic "Visca el poble de Cabanes!"- per abraonar-se a recollir els pinyons màgics del terra. La plaça s'omple de pinyons i de tots els cabanencs i cabanenques que, cada any sens falta, s'han acostat fins la plaça per viure una de les seves festes més esperades de l'any.
Acabada la representació, i per celebrar la seva renovació anual, la cobla (que també participa musicant determinats moments de l'obra) interpreta una sardana. Aquesta és una sardana que és ballada alegre i apassionadament pels espectadors i els actors que, un any més, han interpretat la Sembra de Pinyons.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
