|
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Municipi a municipi
|
|
Carnaval
El jovent, amo i senyor
Encamp (Andorra), Dijous Gras - Dimecres de Cendra
Comissió de festes d'Encamp
Els contrabandistes en ple judici i un dels farcells en primer pla. Fons Arxiu d'Etnografia d'Andorr
Dos dels joves dallaires esbatussant-se. Foncs Arxiu d'Etnografia d'Andorra.
L'óssa enmig de l'espectacle. Foncs Comú d'Encamp
|
| De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d’Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.
El significat del Carnaval, pel que fa a la seva situació en el cicle de l’any, és la celebració del final de l’hivern i de l’inici d’una nova etapa reproductora de la natura.
La comissió de festes, el poder del jovent
La Comissió de Festes d’Encamp, l'encarregada d'organitzar el Carnaval d'Encamp, és un òrgan autònom i independent que, a diferència de la resta dels carnavals d’Andorra, no ha estat absorbit pel Comú. Actualment, la Comissió de Festes està formada per dos representants de la corporació, dos representants de la gent més gran de la parròquia, quatre representants de les entitats comercials, culturals i esportives i sis membres que representen el jovent d’Encamp.
El Judici dels Contrabandistes, l'aplicació de la "no llei"
Un dels dies grossos de festa és el diumenge, el dia en què té lloc la persecució i el judici dels contrabandistes, una representació que també s’havia fet a Ordino i a Canillo, però que actualment només es conserva a Encamp.
La trama de l’escenificació és la mateixa ara que cinquanta anys enrere. L’obra comença quan alguns joves disfressats de contrabandistes i carregats amb els farcells corren pels carrers de la parròquia perseguits pels agents de la Guàrdia Civil, als quals abans s’anomenava gordes. Un cop els contrabandistes llancen els paquets, són acorralats i empresonats pels guàrdies, que els duen a la plaça perquè els jutgi un tribunal andorrà. L’objectiu del jovent d’Encamp també es manté, en el sentit de fer riure els espectadors i els participants, però els textos canvien any rere any. Podem dir que el fil conductor de tot espectacle carnavalesc és la burla i la sàtira, i la representació dels contrabandistes n’és un bon exemple.
La representació dels contrabandistes i la sàtira van de la mà, i són habituals les crítiques a l’actualitat social i política del país. Tot allò que pot semblar grotesc per alguns es porta al límit amb clares al·lusions a la llibertat sexual, sobretot en el moment en què es descobreix que els paquetaires duen els farcells plens de sostenidors, calces i tota mena d’objectes pornogràfics. Per tant, la mà dels joves que volen deixar ben clara la seva opinió sobre què passa al país i fer tot allò que durant l’any se’ls prohibeix es veu, sens dubte, en un dels passatges del judici dels contrabandistes.
El Ball de l'Óssa, la burla dels "joves dallaires"
El ball de l’Óssa d’Encamp apareix transformat com un espectacle carnavalesc a partir de l’adaptació dels anys cinquanta, i des d’aleshores se celebra el dilluns de Carnaval en un lloc cèntric de la parròquia.
La base de la representació és la feina d’un grup de joves dallaires mandrosos i contractats pel senyor propietari del terreny. Enmig de la farsa apareixen dos personatges, el Fregó i la Fregona, dos servents que porten menjar als joves dallaires i que són sorpresos per l’arribada d’una óssa que finalment és morta a trets pels caçadors que la persegueixen.
La comicitat amb què s’inicia l’espectacle ha augmentat de to amb el pas del temps i s’ha convertit en un burla constant des de l’inici fins al final. Durant la primera part de la representació –el moment dels joves dallaires– la crítica directa de l’actualitat política i social és la protagonista. Alguns dels temes més recurrents són la rivalitat entre els diversos colors polítics de les parròquies d’Andorra i, si l’any coincideix amb unes eleccions, la sàtira amb noms i cognoms està assegurada. En el moment en què entra en joc una dona –com és el cas del personatge de la Fregona– les paraules completament estudiades donen lloc a una persecució que recorda les dels pallassos en una pista de circ, si no fos per la clara intenció sexual dels joves dallaires.
L’atenció que genera l’alt contingut de sàtira política del ball de la Óssa fa que cada any assisteixin a Encamp gairebé mig miler de persones. Els textos escrits per la Comissió de Festes de la parròquia, que estan fets seguint la màxima actualitat política i sense pèls a la llengua, es converteixen, fins i tot, en la carn de canó dels mitjans de comunicació. Les frases més punyents i directes són els titulars dels diaris, les ràdios i la televisió, posats en boca del jovent d’Encamp i que ningú pot censurar ni manipular.
El Carnaval portat al límit
El dimarts, mentre a la resta d’Andorra i a tot arreu es fa l’enterrament de la sardina, a Encamp es decideix intervenir d’urgència el rei de la festa per evitar-ne la mort en el que s’anomena l’operació del Carnestoltes. El fet que l’endemà, el dimecres de Cendra, el Carnestoltes es despengi cremat significa la fi de la festa, l’acabament del desordre a Encamp, la data límit de l’oligarquia dels joves per damunt de tot. Per tant, el dimarts s’improvisa una taula de quiròfan i els de la Comissió de Festes es disfressen de cirurgians i actuen per no resignar-se a deixar enrere el Carnaval. De nou es crea un ambient grotesc que dóna pas a la sàtira. L’operació consisteix a destriar un per un els òrgans del Carnestoltes i llançar-los entre el públic (els òrgans són reals, però de bestiar ja mort) fins que tot està perdut i, finalment, tot i els esforços, s’ha de declarar la mort del rei Carnestoltes. L’operació en si no és més que l’intent, per part dels joves, de reanimar l’esperit carnavalesc.
El Carnaval d’Encamp ha estat inclòs a la llista de l’Inventari general, secció quarta, relativa als béns immaterials del Principat d’Andorra, com a festa d’interès cultural.
Text i fotografies: Rosa Burgos Mateu, Arxiu d’Etnografia d’Andorra
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
El carnestoltes arenyenc al segle XIX
Caballé, Immaculada / Editorial Alta Fulla
Després de la descripció del costumari local, s'estudia i transcriu un ...
|
|
|
comprar
| |
El Carnaval a Tarragona al segle XIX
Sans Sáez, Noemí / Edicions El Mèdol
És interessant d'advertir la gran quantitat de literatura carnavalesca ...
|
|
|
| |
Tradicions Populars: El Carnaval de les Roquetes. 1982-1996
Muñoz de Morales, Mary / Comissió de Festes de les Roquetes del Garraf
El Carnaval va començar al 1982 fruit d’un acord de les escoles públiques ...
|
|
|
comprar
| |
Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any
Palomar i Abadia, Salvador / Migdia Serveis Culturals
Aquest és un romanço escrit cap al 1895 per Josep Ferré (a) Queri, que ...
|
|
|
| |
El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí
Vilaseca, Noemí / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d’una ...
|
|
|
| |
El Carnaval a Palma. Com era abans
Valriu Llinàs, Caterina / Ajuntament de Palma
Treball sobre el Carnaval de Palma, amb una introducció sobre les característiques ...
|
|
|
| |
Cançons i costums de Vinaròs. Segona part
Redó Vidal, Ramón / Editorial Antinea
Aquesta segona part no és la continuació de la primera, sinó que és totalment ...
|
|
|
| |
Aragón y el Carnaval
Roma Riu, Josefina / Guara Editorial
Llibre que aborda la temàtica de la festa de Carnaval a l'Aragó. L'autora ...
|
|
|
| |
La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins
Diversos autors, / Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)
El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat ...
|
|
|
comprar
| |
El Carnaval a Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus
Quadern de divulgació sobre la festa de Carnaval a Reus, escrit amb la ...
|
|
|
| |
El Carnaval en Aragón
Diversos autors, / Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón
Aquest llibret recull les característiques essencials del que va ser, durant ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Carnaval de Solsona. La Música
, Orquestra Patinfanjàs / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
El Carnestoltes manlleuenc
Diversos autors, / Biblioteca Municipal de Manlleu
Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes ...
|
|
|
llegir
| |
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble
Valriu Llinàs, Caterina / Revista Caramella, 23
El concepte de festa es contraposa al de rutina quotidiana, en el sentit ...
|
|
|
llegir
| |
El Carnaval d’Encamp: el jovent, amo i senyor
Burgos Mateu, Rosa / festes.org
El jovent d’Encamp és qui ha organitzat sempre el Carnaval, i així ho recorden ...
|
|
|
llegir
| |
Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet
Mas Gibert, Xavier / El Sot de l'Aubó
La gresca carnavalesca a Canet començava amb «L'arribo» o arribada d'en ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
