|
Ecosistema: Protagonistes > Bestiari festiu > Basiliscs
|
|
El Gallarut El Basilisc en actiu més antic de Catalunya
Olot (la Garrotxa), Festes del Tura
Gallarut
Foto antiga
El Gallarut a les Festes del Tura
El Ball del Gallarut
|
| El Gallarut és el nom que rep el Basilisc del Barri de les Fonts d'Olot, el més antic de Catalunya. Es tracta d'un animal fabulós, mig gall i mig serp, d'esguard mortífer i guardià de tresors preuats, que reapareix ritualment cada any durant les festes del barri i per les Festes del Tura de la capital de la Garrotxa.
El basilisc és un animal pertanyent a la fantasia popular catalana que presenta un aspecte híbrid: és mig gall i mig serp. Documentat ja en la tradició grecoromana, a casa nostra el basilisc està associat a l'aparició d'ous petits i sense rovell en les granges de galls i gallines. L'animal que surt d'aquest ou era una bèstia molt estranya i perillosa, doncs té un esguard mortífer, una mirada que mata amb un sol cop d’ull.
Malgrat la popularitat d'aquest misteri dels ous sense rovell a pagès, a Catalunya només hi ha unes poques peces del bestiari festiu que representin l'animal fabulós que en surt. D'entre les més destacades hi ha el Basilisc de Barcelona, avui desaparegut, el de Reus i el del barri de les Fonts d'Olot (del 1996): el Gallarut.
El Basilisc d'Olot
El Basilisc d’Olot va ser construït l’any 1996 per l'escultor olotí Joan Ferrés i Pere Clavaquegra per tal d’acompanyar un ball popular infantil en el marc de la Festa del Roser del Barri de les Fonts. Dissenyat per Miquel Gou i pintat per Jaume Pla, té cara de i cua de serp i cos de gall i fa uns tres metres d'alçada.
El Gallarut disposa d'un ball propi, el Ball del Gallarut, una dansa executada conjuntament amb nou nens el Diumenge de Pasqua en el marc de les Festes del Barri de les Fonts d'Olot. La coreografia de la dansa va ser composta pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa del Cercle Folklòric i Cultural Marboleny de Les Preses, mentre que la música i la instrumentació per a cobla són originals d'Agustí Pedrico.
El ball comença amb l'aparició del basilisc, que atemoreix als infants. Després d'un estira-i-arronsa a un dels infants se li acudeix una manera de calmar el caràcter agressiu de l'animal. Van a cercar una herba, la ruda amb la que li freguen el cap i la cara al Gallarut. D'aquesta manera el basilisc s'amanseix i deixa de ser perillós.
El Gallarut també participa de la cercavila de la vigília a la tarda de les Festes del Tura d'Olot, conjuntament amb tota la resta d'elements festius de la ciutat.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Ramon Saumell, Gaspar Subirana i llibre "Faràndula de la Garrotxa"
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
|