Aquesta és una de les festes més antigues, complexes i importants de l'any per la comunitat newar, tant buddhista com hinduista. Té lloc a finals d'agost o principis de setembre, es perllonga durant vuit dies i coincideix amb la fi dels monzons.

En la majoria de pobles del Nepal es celebra d'una manera o altre, però les celebracions més importants tenen lloc a Kathmandú. En aquesta ciutat la festa té dues parts: Indra Jatra i Kumari Jatra.


Indra Jatra

L'inici oficial del festival comença al voltant de la plaça Hanuman Dhoka amb la cerimònia d'aixecament d'un pal cerimonial ricament guarnit, conegut popularment per Lingo, d'uns sis metres d'alçada, enmig d'una funció religiosa. El Lingo, que es va a buscar en un bosc proper a Bhaktapur quatre dies abans, on es talla, desbranca i sanctifica amb sacrificis i rituals diversos, representa la bandera-estandart que es creu que Vishnú va donar a Indra (Déu de la Pluja i el Grà) per lluitar contra els dimonis de la sequera i les inundacions (Vritra, Uran i Sunsha respectivament) i es venera com a símbol de la unitat, victòria i poder. Està dividit en diferents parts o puras, paraula que significa ciutats-estat, i està coronat per la bandera del Nepal, amb la lluna i el Sol, simbols de la planificació intel·ligent i el coratge i valor, respectivament.

Una altre llegenda explica que un dia la mare d'Indra, Senyor del Cel, va demanar al seu fill que li portés flors per poder fer els rituals i ofrenes que les dones efectuen pel festival Teej. Com que al cel no en va trobar, Indra va baixar a la Vall de Kathmandú per aconseguir-ne un pom. Sense ser reconegut, va ser sorprès i detingut com a un vulgar lladre, mentre el seu portador, l'elefant sagrat, el cercava dia i nit pels carrers de Kathmandú. Al cap d'un temps, la seva mare, preocupada, va baixar del cel per revel·lar la seva identitat i la del seu fill. Els habitants, al adonar-se de l'error, els van adorar i passeijar en processó durant una setmana pels carres de la ciutat. En compensació, la deesa mare d'Indra els va concedir dos dons: emportar-se amb ella al cel les ànimes del que haguéssin mort l'any anterior i atraure abundant rosada i boires matineres sobre els camps de la Vall perquè maduressin les collites de tardor i hivern. Aquests dons van agradar tant els habitants de la Vall que van instituir un festival. L'aixecament d'aquest pal significa que Indra ha vingut a la Vall i que la pau, la unitat i la prosperitat estan assegurades mentre ell hi sigui. Una vegada el Lingo és aixecat, els devots corren descontrolats per adorar amb dolços i flors la petita imatge d'Indra i l'elefant d'or que hi ha als seus peus. Aquell dia, les màscares de Bhairab són tretes al carrer i posades en pedestals de fusta al llarg dels carrers i adornades amb collarets de flors i adorades pels passants.

Cada nit de l'Indra Jatra, els temples són recoberts amb làmpares d'oli i per tota la ciutat, però sobretot al voltant dels temples de la plaça Hanuman Dhoka, hi ha escenificacions de drames tradicionals nepalís, balls de màscares i danses antigues. Aquestes danses de dimonis -les danses Lhake, les danses de Bhaku- comencen amb la llum de les antorxes i es repeteixen cada hora en llocs estratègics de la ciutat. Aquests dies també té lloc la popular Dansa de l'Elefant d'Indra, una gran figura feta amb draps i moguda per homes per sota, que recorre els carrers fent salts i cabrioles, buscant a Indra, presoner dels habitants de la Vall.


Kumari Jatra

La tarda del tercer dia té lloc la celebració més important a la plaça Hanuman Dhoka de Katmandú: el festival del carro de la Kumari, una nena newar considerada i adorada com a Deesa Vivent.

La cerimònia comença amb l'arribada dels sacerdots reials, acompanyats per soldats uniformats amb antics vestits militars, bandes de música i dansaires Lakhe. A partir de la 1:00, després de la puja (ofrena) a casa seva, la nena surt del seu palau adornada i pintada com un colibrí i és instal·lada en un carro de fusta adornat amb flors i sostres d'or que conté un petit temple mòbil. De la mateixa manera, els seus assistents, dos nois que representen a Bhairav i Ganesh són instal·lats en dos carros més petits. Ànces i altres animals són sacrificats devant els carros per pacificar a Bhairab, controlador de la força física que mou els carros, per tal que no trepitgin ningú durant el recorregut. Els carros comencen a moure's i primer passen per devant del balcó on són el rei, la reina, representants d'altres països i membres del govern nepalès. El rei la honra llançant-li monedes i després la comitiva segueix pels carrers de la part baixa de l'antiga ciutat. La comitiva, formada pel carro de la Kumari i els carros dels dos seus assistents Ganesh i Bhairab, representats per dos nois, el primer dia es passeja per la part baixa de la ciutat i l'endemà per la zona alta. Els carros es passejen enmig de carrers, balcons i terrats plens fins a vessar de persones que volen veure i adorar a la Kumari amb monedes i flors.

La Kumari és elegida cada deu anys mitjançant procediments tàntrics misteriosos per tenir 32 virtuts místiques i un horòscop que complementa exactament el del rei. La nena ha de ser de la casta newar dels sakya (orfebres), ha de tenir tres o quatre anys, verge i sense marques al cos. Es diu que es deixa la criatura dins una habitació fosca enmig de caps d'animals morts i màscares de dimonis. Si la nena crida o mostra por, és desqualificada, mentre que si manté la calma i es mostra lliure de tota emoció, és proclamada la pròxima verge Vestal Kumari, una representació de la deesa Taleju, Kali i la Mare Universal. Quan té la primera menstruació, és substituïda per una altre, elegida pels mateixos mètodes. Una vegada elegida, la Kumari és treta de casa seva i portada a la Kumari House, on és cuidada per dones i adornada amb vestits pomposos i joies. Allà, és diàriament adorada amb monedes i regals i consultada en recerca de consell devant problemes personals i laborals. Es creu que la Kumari exemplifica l'harmonia de l'hinduisme i el budisme del Nepal.

Aquesta festa també està dedicada a Bhairab, representació terrorífica de Shiva i representació tutelar de Kathmandú. Innumerables màscares del déu s'exhibeixen per totes parts, inclosa una d'or que només s'exposa al públic en aquesta ocasió. A certes hores del dia la boca del déu vessa cervesa i els juerguistes locals s'en disputen un glop. La cervesa conté un peix i el que el consegueix obté una bendició especial. Devant la màscara es fan sacrificis animals, sovint de grans búfals o cabres i ànecs.


Text i imatges: Manel Carrera

Les imatges petites de la Kumari i l'elefant han estat extretes de la xarxa i la del dansaire Lhake amb màscara vermella és propietat de Corbis.com