És la festa més important i popular de l'any pels hinduistes tot i que és considerada la Festa Nacional del Nepal i celebrada tant per buddhistes com per hinduistes. Dura 10 dies, des de la lluna negre fins a la lluna plena del mes d'Ashwin, a finals de setembre o principis d'octubre i es celebra a tot el país, excepte en algunes comunitats indígenes buddhistes-lamaístes (Tibetans, Sherpes, Tamangs, Thakalis, Gurungs...) que o bé no la celebren o bé només en celebren determinats aspectes.

El Dasain, com el nostre Nadal, és de llarg el temps més alegre de l'any pels nepalesos, durant el que tota la família es reuneix per intercanviar regals, fer els rituals religiosos, engalanar les cases i vehicles i compartir els fastuosos i abundants àpats que tenen lloc per aquestes dates. El Dasain és també una festa especial pels nens: una dita popular diu que si el cel és ple d'estels, és que el Dasain ja ha arribat. En efecte, durant aquests dies, els nens fan volar milers d'estels de paper i juguen durant hores amb els esplèndids gronxadors que els adults els construeixen amb canyes de bambú a les entrades dels pobles.

Les escoles i el govern tanquen durant deu o quinze dies, que s'aprofiten per anar a comprar roba nova, regals i tots els materials necessaris per a fer les ofrenes als temples (arròs, llavors, animals...)..

El Dasain també s'anomena Durga Puja (textualment "ofrenes a Durga") perquè durant aquestes dues setmanes es fan ofrenes (puja) als temples i als rius sagrats i es realitzen milers de sacrificis d'animals en honor a la deesa Durga en totes les seves formes, manifestacions i noms. El Dasain conmemora la victòria del Bé (representada per la Deesa Mare Durga i els diversos déus que combaten al dimoni) sobre el Mal. Cada llar és cerimonialment pintada, decorada i netejada per rebre la visita de la Deesa Mare Durga (a la que es demana que hi estableixi residència) i també de tots els membres de la família que durant l'any són lluny de casa. Durant el Dasain la família, dispersa durant l'any, es reagrupa per uns dies.

Durant les nou primeres nits del Dasain (les Nawa Ratri) els devots, especialment les dones, s'aixequen abans que es faci de dia, literalment "mentre encara hi ha estrelles als cels", per anar al riu i als temples a fer les ofrenes matiners. La tradició mana que el bany sagrat s'ha de realitzar en algun dels nou rius sagrats del Nepal i a les tirtha o confluències de dos rius. Els banys van acompanyats amb càntics i amb ofrenes d'arròs, pètals de flors i altres llavors i s'encenen làmpares d'oli que s'endu la corrent riu avall. Avui en dia, especialment a Kathmandú, les dones no es banyen doncs els rius están molt contaminats i es limiten a tirar-se, amb la mà, una mica d'aigua al front.

El primer dia del Dasain, un dia després de la lluna negre d'Ashwin, s'anomena Ghatasthapana, literalment "establiment del gerro amb l'aigua sagrada". Aquest dia un sacerdot Brahman o la persona més vella de la família col·loca un gerro, el kalasha, que simbolitza la Shakti o energia de Devi Durga, en l'espai sagrat de cada casa. És un gerro ple d'aigua i sorra en el que es planten llavors de cibada, que es reguen i veneren durant els deu dies del Dasain. Quan les llavors ja han germinat apareixen unes flors grogues, les jamara, que s'utilitzen en les ofrenes i que es reparteixen entre els membres de la família per guarnir-se les orelles i el cap.

El setè dia del Dasain té lloc la cerimònia per la que el Fulpati (Saptami), literalment "flors i fulles sagrades" (el kalasha de la familia real) és portat desde Gorka, la pàtria ancestral dels reis Saha, fins al lloc sagrat de l'antic palau reial a Hanuman Dhoka. El Fulpati és portat per sacerdots Brahamans sota un paraigües vermell guarnit i l'acompanyen tres o quatre dones de la família reial i bandes de música.. Al passar per Tundinkel, on els reis estan revisant les tropes i rebent les felicitacions de Dasain dels representants extrangers, el seguici és rebut amb salutacions militars (trets de canons) i es realitza el sacrifici d'una cabra.

Amb l'arribada del vuitè dia, el Maha Asthami, augmenta el fervor de les ofrenes i els sacrificis a Durga i a Kali. Aquest dia també es realitza una celebració gastronòmica familiar, el Cuchi Fe, especialment a les llars newars.

Els sacrificis d'animals es fan a cada casa i a tots els temples dedicats a la deesa Durga. Durant tot el dia, des de ben d'hora al matí fins ben entrada la tarda es sacrifiquen cinc tipus d'animals: búfals d'aigua, que simbolitzen la ràbia demoníaca, cabrits, que simbolitzen els desitjos; carners, que simbolitzen l'estupidesa; pollastres, que simbolitzen la timidesa i ànecs, que simbolitzen la indiferència. Els animals han de ser mascles sense castrar i a poder ser, negres. Amb la sang dels animals sacrificats es ruixa tot tipus d'imatges, capelles i temples dedicats a Durga. El cap dels animals es deixa al vigilant del temple, mentre que el cos se l'emporta la família que l'ha ofert en sacrifici. La carn es distribueix entre familiars i amics i es consumeix durant els abundants menjars familiars que tenen lloc aquests dies de festa.

La nit del vuitè al novè dia és la "Nit Negre", durant la que es sacrifiquen 54 búfals i 54 cabrits al Taleju Temple, dins la Hanuman Dhoka, en una cerimònia que dura tota la nit i només oberta als hindus.

El novè dia és el Maha Nawami. Es continuen fent ofrenes d'animals, regals i pregàries als temples de Durga, però són especialment rellevants els sacrificis rituals que els newars fan devant de tot tipus de vehicles mecànics, per demanar protecció contra els accidents durant l'any. El ritual es fa enmig del carrer i devant la presència de tota la família: es realitzen ofrenes a tots els vehicles (cotxes, camions, motos...) que són engalanats amb flors. El ritual culmina amb el sacrifici d'un cabrit amb la sang del qual es ruixa el vehicle. Es creu que el sacrifici sacia la sed d'accidents i sang del vehicle i s'obté, així, la protecció desitjada. Aquest dia els newars preparen un dels seus menjars tradicionals que preparen dividint el cap d'una cabra sacrificada en nou parts diferents, i reajuntant-les per cuinar-les a casa de l'home de més edat de la familia, normalment el pare.

Durant tot el matí aprop de la Hanuman Dhoka els militars sacrifiquen búfals i cabrits per demanar benedicció per a les seves escopetes i espases. També aquest dia s'honora a Vishwa Karma, Déu de tots els instruments, eines i estris mecànics, inventor de les arts i oficis. Totes les factories i tallers de tot tipus, petits i grans, tanquen, treuen els estris al carrer, que es beneeixen mitjançant el sacrifici d'un cabrit o ànec.

El desè dia, anomenat Vijaya Dashami, és el Dia de la Gran Victòria de Durga sobre els dimonis. Aquest dia és obligatori pels hinduistes visitar els seus familiars de més edat, per ordre d'edat o rànking, i sempre començant amb una visita als pares. L'objectiu d'aquesta visita és rebre d'ells la tika, una pasta vermella barrejada amb arròs que es col·loca al front en senyal de benedicció i que és un antic emblema de victòria i poder; intercanviar els regals i compartir els esplèndits àpats que es preparen per a l'ocasió amb abundant menjar i begudes. Aquestes celebracions, en la que s'obliden les disputes personals, es perllonguen durant cinc dies, fins l'últim dia del Dasain, el dia de lluna plena. L'últim dia de Dasain, el rei i la reina col·loquen la tika a polítics i empresaris al Palau Reial. Després s'obren les portes perquè, tot aquell que ho desitgi, rebi la tika de mans del rei, després de llargues hores d'espera. Milers de persones de totes les edats i condicions socials fan cua devant el Palau Reial per aquest motiu.

El mateix desé dia, per la tarda, tenen lloc les Kharga Jatra, unes processons particulars en les que sacerdots buddhistes desfilen solemnes vestits de Kali, Bhairav, Ganesh Kumari i altres divinitats al costat de bandes de música tradicional pels carrers de Thamel (Kathmandú) i Mangel Bazaar (Patan).

Les comunitats buddhistes lamaístes d'origen tibetà residents a la Vall de Kathmandú, celebren el Dasain a la seva manera: tot i que comparteixen amb la resta de comunitats l'alegría dels dies de festa i el reagrupament familiar, es distingeixen per realitzar uns actes "de protesta pacífica" contra els sacrificis d'animals. Per això, el tret característic del dasain entre els pobles d'origen tibetà és el de realitzar actes als seus espais sagrats, Stupes i Chortens, per a pregar per les ànimes dels animals sacrificats. Així, els Sherpes s'agrupen al monestir de la comunitat sherpa a Boudha per fer dejú, silenci i pregàries durant tot un dia, en un acte que es prepara amb l'ajut de donacions privades.

Per la seva banda, tots els monjos (lames) tibetans dels monestirs de Boudha s'apleguen a l'Stupa Boudhanath per a pregar conjuntament en un acte en el que participen lames de totes les edats de tots els monestirs i centres d'estudis buddhistes que hi ha al voltant de l'Stupa del barri de Boudha. L'acte l'esponsoritza un lama ric d'un altre país asiàtic buddhista que al finaluitzar les pregàries, fa una donació econòmica en efectiu a cada un dels lames participant en les pregàries.


Text i imatges: Manel Carrera

Les fotografies més petites estan extretes de la Xarxa


Enllaços relacionats amb aquesta festa:

Dashain-Tihar http://www.dashain-tihar.com