Celebració d'arribada de l'any nou nepalès, que cau sempre a mitjans d'abril i que marca el primer dia de l'any segons el calendari oficial del Nepal. Es festeja a tot el país amb celebracions familiars i coincideix amb el Bisket Jatra, el Balkumari Jatra i el Bode Jatra, festes locals que tenen lloc a la Vall de Kathmandú, a les ciutats de Bhaktapur, Thimi i Bode respectivament.

Bisket Jatra

A Bhaktapur l'any nou coincideix amb el Bisket Jatra, una festa local que dura nou dies i que escenifica part dels fets descrits en una antiga llegenda: un dels reis de Bhaktapur tenia una única i preciosa princesa que era tant apassionada que cada nit exigia un nou amant per saciar les seves necessitats. Però succeia que, cada dematí, l'amant de la nit anterior apareixia misteriosament mort al seu llit. Al disminuir el nombre d'homes elegibles a la ciutat, un príncep forani i valent es va oferir a la dama. Després d'una apassionada nit d'amor, la princesa es va quedar adormida i el príncep, en comptes d'adormir-se, es va amagar en un racó de l'habitació. De cop va veure sortir dues serps verinoses del nas de la princesa. El príncep va entendre immediatament la causa de la mort de tots els amants, va agafar l'espasa i els hi va tallar el cap. Al dematí següent la ciutat s'alegrà de trobar viu al príncep, enamorada a la princesa i mortes les serps. El rei va penjar-les d'un gran pal de fusta a la plaça de la ciutat perquè tothom les veiés i va instituir una festa per commemorar seva mort. Per la seva banda, els habitants de Bhaktapur van passejar per tota la ciutat a la deesa Bhadra Kali dins un gran carro cerimonial perquè pogués beneïr el pal i aplaudir la mort de les serps.

En l'actualitat, la festa comença quan els déus Bhairab i Bhadra Kali, són instal·lats dins dos grans carros de quatre rodes que fan de temple mòbil i que són moguts per una multitud d'homes enfervorits, acompanyats per grups de música i de devots que els ofereixen tot tipus d'ofrenes (flors, monedes, arròs, animals...). Els déus són passejats en processó per tota la ciutat, pel terreny sinuós i en pendent de les vores del riu Hanumante fins que arriben al centre històric. Allà comença una competició d'estira i arronsa entre els habitants de la meitat nord i la meitat sud de la ciutat, que lluiten per situar un dels carros a la seva banda. La part guanyadora adquireix el dret d'allotjar al seu barri als déus durant els següents set dies. La competició d'estira i arronsa va acompanyada sovint amb el llançament de pedres i altres objectes per minar les forces dels contraris i cada any acaba amb violents aldarulls, ferits i la necessària intervenció de la policia. La violència, admeten els propis participants, és una part molt important de la tradició en aquest festival. Durant els tres dies següents es realitzen ofrenes, danses de màscares, regals, música i sacrificis animals davant les imatges dels déus.

Un dia abans de l'any nou, els carros són portats a un espai obert a les afores de la ciutat on es procedeix a l'aixecament d'un espectacular pal cerimonial, el yosin o lingam (que s'enderroca el dia següent per anunciar el començament de l'any nou) del que pengen dos llargs estandards, que representen a les dues serps verinoses. La paraula Bisket prové dels mots newars Bi, que significa "serps" y de syako, que vol dir "matança". El Bisket Jatra és doncs, el festival que commemora la mort de les serps verinoses (el Mal).


Balkumari Jatra

La celebració d'any nou que es celebra a Thimi, un poble entre Bhaktapur i l'aeroport de Kathmandú, també és especial. Es fan ofrenes de flors, arròs, fruites, vegetals i monedes en honor a la deesa Balkumari, una de les esposes de Bhairab. Durant tota la nit milers de persones vetllen a la deesa amb els chirags encesos (unes antorxes d'oli de quatre peces). El segon dia tenen lloc, al voltant del temple de Balkumari, les processons dels 32 khats, unes reproduccions en miniatura de temples de la ciutat que els homes i joves carreguen a les espatlles subjectats per pals de bambú. Els participants de les processons es tiren pols d'ocre enmig d'un ambient de festa i al so de la música.

Bode Jatra

Molts habitants de Thimi, una vegada acabada la seva festa s'acosten a Bode, un poblet veí, per presenciar "La processó del piercing a la llengua" durant la qual un voluntari del poble, que ha fet dejú absolut durant almenys 24 hores, es perfora la llengua amb un llarg ferro i camina en senyal de penitència pels carrers de Bode carregant sobre les seves espatlles una estructura de bambú coronada amb torxes. Es creu que si durant tot el procés no hi ha hagut ni una gota de sang, el penitent ha aconseguit el que volia: mèrits per sortir de la roda de reencarnacions.


Text: Manel Carrera

Les imatges han estat extretes de la xarxa i són propietat de Rick Green, Mr. Kaushal Ratna Bajracharya, Mr. Prakash Bajracharya i Mr. Ashesh Dangol.