3. CONCLUSIONS GENERALS
3.2 Conclusions respecte a
l’espai.
* L’espai físic és la peça clau dels espais multidisciplinaris:
és el motor de la idea, el contenidor dels professionals, és la base física del
sistema espai multidisciplinari. A diferència d’un cluster/districte industrial,
xarxa telemàtica o comunitat virtual, en els espais multidisciplinaris els elements del
sistema interactuen en un mateix espai físic: la xarxa és alhora, una xarxa de
persones i una xarxa de coneixements.
* L’espai físic configura i determina la "qualitat" de
l’ambient laboral i la "qualitat" i la freqüència de les relacions entre
els membres: reflexa i conforma la cultura de l’empresa i els models de
relació. Els espais multidisciplinaris neixen sempre al voltant de la idea
d’aprofitar un espai físic diferent, especial, curiós, de valor simbòlic,
històric o de característiques industrials, per a donar-li un ús professional. Això
construeix una certa imatge de modernitat, d’innovació i de creativitat, que es
manifesta com a un valor de cara a clients, proveïdors i altres stakeholders externs a
l’espai. Al mateix temps és un espai per a compartir coneixements, habilitats,
experiències, clients, projectes. La convivència en un mateix espai físic facilita
l’ajuda mútua, la comunicació i el diàleg, afavoreix la interdependència i el
treball en equip. La composició dels espais ha de tenir per objectius facilitar que
tothom s’expressi tal com és, que la formació d’equips de projecte sigui
ràpida i que sigui fàcil reunir-se i conversar. Un espai viu, amb distribucions
flexibles dels espais, còmode, amb dissenys ergonòmics, sense barreres físiques …
amb vida.
* En la composició dels espais (la divisió entre espai professional d’ús
privat i espai multifuncional d’ús comunitari) hi ha implícita la voluntat d’humanitzar
l’entorn laboral mitjançant un equilibri que garanteix un cert nivell de
privacitat als membres i alhora fomenta un cert grau de "comunitat". Es busca
l’equilibri entre desenvolupament professional i desenvolupament personal. Són
canals d’autoexpressió que permeten el diàleg, l’intercanvi i la comunicació
continua entre tots els seus membres i que volen evitar l’alienació de l’home i
la dona en el treball.
* Fomenta el sentit de pertinença a l’espai multidiciplinari. El
sentiment de pertinença a l’espai multidisciplinari és sempre en relació a
l’espai físic. Es freqüent sentir dir -Tinc el meu despatx a "nom espai"
o - Vaig a "nom espai".
3.3 Conclusions respecte a
les relacions.
*L’espai multidisciplinari configura un entorn
d’oportunitats per les organitzacions residents que no podrien assolir per elles
mateixes si no compartissin un mateix espai físic. No es pot afirmar que tots siguin
entorns cooperatius, perquè alguns no han estat concebuts per a ser-ho i perquè la
col·laboració efectiva o a l’ajuda mútua depèn de factors inherents al caràcter
i la voluntat de les persones, del nivell de relació personal i professional, de la
complementarietat dels àmbits d’actuació, del grau de consolidació dels equips i
fins i tot del fet de disposar de temps alliberat.
*Els espais multidiciplinaris faciliten l’aprenentatge continu i
col·lectiu de les persones i de les organitzacions residents. L’adquisició
de coneixements va lligada als equips (cada organització desenvolupa i crea les
pròpies habilitats, insights i relacions, en el marc de la seva disciplina o
especialitat), l’espai físic facilita la compartició d’aquests coneixements
(la transferència del que cadascú ha après es transfereix al conjunt de les altres
organitzacions per processos formals i informals), i cadascú utilitza els coneixements
i integra l’aprenentatge en el seu àmbit d’actuació per tal que els sabers
siguin productius.
*Les col·laboracions centrades en activitats primàries són aliances de
caràcter temporal. Les raons que fan entrar a les organitzacions en una aliança
estan relacionades generalment amb el fet de guanyar accés a habilitats complementàries,
mercats i economies d’escala. L‘estructura de les aliances depèn del nivell de
control desitjat, de les inversions necessàries que cada organització ha de fer (costos
oportunitat), grau de dependència mútua existent, duració desitjada de aliança, riscos
a compartir, etc. En aquestes aliances és molt important la relació personal dels partners:
la "química", confiança i cultura.
* El baixíssim nivell d’interconnexió tecnològica entre els equips dels
espais analitzats i per tant el encara baixíssim grau d’aprofitament de les noves
tecnologies de la informació per a la cooperació empresarial, és degut al fet que
encara avui moltes persones no veuen els beneficis reals derivats de la utilització
d’eines com el correu electrònic, l’entorn Internet i Intranet, els newsgroups
o les llistes de distribució.
És molt possible que la situació variï substancialment en els propers anys a
mesura que aquestes eines es popularitzin i siguin reconeguts com a potents instruments
per a la cooperació i comunicació empresarials.
3.4 Conclusions respecte a la
història.
* Tot i que cada espai ha evolucionat d’una determinada manera i en
uns terminis temporals diferents fins a assolir la plena capacitat, hi ha
característiques de la història que són similars a la manera com comunitats
biològiques "envaeixen" espais verges. Localització de l’espai verge,
instal·lació dels pioners, creació de les condicions perquè entrin altres, expansió
de la comunitat i definició de la forma de sosteniment de la comunitat: cooperació,
redistribució i/o intercanvi.
* En l’elecció dels espais hi ha un cert compromís amb el desenvolupament
sostenible. Cal recuperar espais perquè l’espai físic és un recurs limitat:
cal créixer en valor afegit i no en espai físic. Aquesta funció social o
component de caràcter ideològic derivat de la voluntat de recuperar i rehabilitar grans
espais de la ciutat que estaven abandonats o en desús fa que en la creació de
l’espai es faci amb el cor i hi intervingui un cert apassionament. Sense aquest
component "cor" i aquesta tenacitat molts dels espais multidisciplinaris no
haurien arribat en les mateixes condicions on són ara.
* Les funcions dels fundadors són de dos tipus: en la Fundació de
l’organització, fan d’emprenedors, doncs tenen una idea i busquen els
recursos necessaris per a dur-la a terme; i en l’evolució del sistema
assumeixen el liderat. Aquest liderat se’ls hi atorga com a fundadors però
també perquè han demostrat tenir capacitats de liderat: capacitat per generar un
imaginari comú i comunicar una visió compartida, resolució de problemes, capacitat per
respectar la diversitat i integrar opinions, per saber tractar a les persones com a
adults; també per la seva participació activa en el procés de socialització:
organització de festes pel conjunt de persones i per saber donar confiança i recolzament
als nous integrants.
* El procés de selecció dels grups que formaran part de l’espai
multidisciplinari és un procés clau ja que en determina molt activament la
configuració, evolució i funcionament posterior. El procés de selecció
l’efectuen els fundadors, de manera que depèn de les seves capacitats i visió de
futur, dels seus coneixements de management o la seva intuïció i coherència respecte al
propòsit inicial, que l’espai multidiciplinari evolucioni d’una manera o altre.
El fet que els processos de selecció comencin amb processos informals, explica el fet que
en molts dels espais analitzats, existeixi certa philia o amistat entre les
persones de les organitzacions que els formen.
* Els fundadors són persones joves de cert status econòmic. La necessitat de
efectuar reformes econòmiques considerables en l’infraestructura per condicionar i
rehabilitar l’edifici i la necessitat de negociar amb els propietaris de
l’immoble suposen dues barreres importants perquè el fenomen dels espais
multidisciplinaris estigui a l’abast de tothom. Avui dia, només certs joves amb un
determinat status econòmic i social i amb determinades capacitats d’inversió es
poden permetre començar una aventura de caràcter privat com aquesta. Potser ajudes de
les administracions o de particulars per al condicionament dels locals serien un bon
estímul perquè espontàniament sorgissin més espais multidisciplinaris.
3.5 Conclusions respecte al
propòsit.
* Tots els espais evolucionen amb l’experiència diària com a
guia, evolucionen de forma "natural" gràcies a la motivació i a la capacitat
de liderat dels fundadors. Són organitzacions que es reinventen contínuament en
funció de les necessitats de persones i mercats i que van proposant fórmules i respostes
diverses al llarg del seu cicle de vida. És per això que molts han estat creats sense
una complerta definició dels seus objectius i propòsits. Alguns comencen essent
segons despatxos o despatxos compartits i acaben convertint-se en un hotel
d’organitzacions; altres tenen un propòsit molt clar però un creixement massa
ràpid els despista de la idea original. Aquesta indefinició inicial fa que les persones
que treballen en aquests espais hagin de conviure amb nivells forts d’ambigüitat i
d’incertesa.